joanmira

CEIP RAFAL JUAN VIDAL I BIODIVERSITAT

2010-04-22T15:39:00.001+02:00

Entra a l'enllaç i voràs l'escola als mitjans de comunicació.

Via Verda Dénia-Carcaixent

2009-12-21T23:26:00.002+01:00

Anar a les Illes Balears en vaixell des de Dénia és una situació molt atractiva per al cicloturista, però no ho es tant arribar a la capital de La Marina Alta sense tenir que utilitzar el cotxe. La combinació de tren i bici per arribar a Dénia és possible sempre que estigues disposat a córrer un risc important pedalejant entre Oliva i Dénia. Tot seguit presentarem una iniciativa que cerca la possibilitat de moure’s fins a Dénia amb bicicleta de forma segura i agradable sense haver de patir la convivència amb els vehicles a motor.
Els companys de Dénia en bici han iniciat una campanya de recollida de signatures perquè la recuperació de l’antic traçat ferroviari de Dénia-Carcaixent es faça correctament i així disposar d’una nova via verda amb garanties. El tren que unia Dénia i Carcaixent s’inaugurà l’any 1884 i deixà de funcionar l’any 1974. El titular dels terrenys del traçat ferroviari fou RENFE, després la FEVE i finalment els adquirí l’ajuntament de Dénia el 1991.
Les vies verdes són antics traçats ferroviaris en desús que resulten un lloc idoni per a la pràctica de l’oci actiu i saludable. Aquestes vies són camins excepcionals per anar amb la família i gaudir en bicicleta d’un entorn natural sense desnivells i lliure de vehicles a motor. A Espanya tenim més de 7.600 km de línies ferroviàries sense servei i actualment disposem de 65 Vies Verdes condicionades que sumen un total 1.600 km (podràs trobar tota la informació a www.viasverdes.com).
Pel que fa al País Valencià, la via verda de més llarg recorregut és la via verda d’Ojos Negros que s’inicia a Teruel i continua amb la via Xurra que arriba a València. També tenim les vies verdes de la Safor, Serpis, Alcoi, Maigmó i Torrevella. Hauríem de remarcar especialment la via verda del Xixarra que uneix Villena amb Muro d’Alcoi i que està amenaçada pel polèmic traçat de l’autovia Villena-Muro.
L’Ajuntament de Dénia està executant la via de la Safor, concretament el tram de la via verda que uneix la capital de la Marina Alta amb Ondara, El Verger i Els Poblets. Amb un pressupost d’1,3 milions d’euros provinents del Ministeri de Medi Ambient, s’habilitarà una via de 4 metres d’amplada, s’establiran dues àrees de descans, una zona per a la pràctica de l’esport i una passarel•la metàl•lica de 18 metres. Al desembre del 2010 és té previst la finalització del projecte i serà quan la via comptarà amb 13,3 km, la meitat discorrerà sobre l’antic traçat ferroviari i l’altra meitat per recorreguts transversals.
Dénia en bici està recollint signatures perquè l’ajuntament adopte totes les mesures necessàries per tal d’habilitar la via verda al pas de cicloturistes, caminants i persones amb mobilitat reduïda. A més, el col•lectiu de la Marina Alta, demana que s’uneixca el centre de la ciutat amb la nova infrastructura per evitar el perill que suposaria arribar fins al començament de la via verda en bicicleta des del centre de la capital.
En la campanya de recollida de signatures estan col•laborant tots els grups valencians de bicicleta urbana d’Elx, Alacant, Dénia, Ontinyent, Torrent, Castelló i València a més d’un centenar d’associacions de Dénia. A finals de gener es farà un recompte de signatures per tal que la proposta siga tinguda en compte en els pressupostos de la reunió de l’agenda local 21, que tindrà lloc el 15 de febrer a Dénia.
Per altra banda, el proper 31 de gener és realitzarà a Alzira una reunió dels grups de bicicleta urbana del País Valencià i en l’ordre del dia es tractarà el punt de la via verda Dénia-Carcaixent. Aquesta via és molt important perquè uneix poblacions grans com Dénia, Oliva, Gandia i Carcaixent. Serà capdal fer les gestions oportunes amb els ajuntaments implicats per tal de fer possible, en un futur no molt llunyà, la unió de totes les poblacions afectades. L’objectiu és ambiciós perquè actualment no comptem amb cap infrastructura per als ciclistes que uneixca tres poblacions costeres tan importants com Dénia, Oliva i Gandia. Aquesta infrastructura serà un reclam per als milers de ciutadans que viuen i visiten les comarques de la Marina Alta, La Safor i La Ribera.

Ghost Bikes.

2009-12-21T23:03:00.002+01:00

Ghost bikes (bicicletes fantasma), són els memorials que es fan als ciclistes morts o colpejats al carrer. Es pinta un bicicleta de blanc, se li trauen tots els elements que la poden fer útil i es fixa al lloc de l’accident.
Al web www.ghostbikes.org s’explica la iniciativa que fou pionera als EUA en col•locar-se la primera bicicleta fantasma a St. Louis l’any 2003. Actualment, hi ha més de 100 bicicletes a ciutats de setze països. A l’estat espanyol, fins fa poc en teníem solament una a Girona, però malauradament des de fa uns dies en podem veure altra a València.
A la cruïlla que separa Benimaclet (barri d’estudiants per excel•lència) de la Universitat Politècnica i el campus de Tarongers, fa uns dies un estudiant francès patí un accident mortal quan es desplaçava amb la seua bicicleta. Els col•lectius de ciclisme urbà del cap i casal han fixat una bicicleta blanca a la famosa rotonda de la ronda nord per recordar l’estudiant atropellat. La rotonda que, com apunta Joan Olmos (veure Levante-EMV 24-11-09), fins ara havia estat famosa pel retard de les obres, l’excessiu cost i les disfuncions, és coneguda de nou pel mal disseny envers el ciclista aspecte que ha donat peu a la tragèdia.
Les bicicletes fantasma pretenen sensibilitzar els automobilistes però també cerquen ser un recordatori per a les administracions. Les associacions “València en bici” i “La oficina de la bici”, han posat el clam en el cel dient que l’aplicació de la bicicleta pública a València suposarà l’ús en massa d’aquest excel•lent mitjà de transport però també pot significar el caos. València ciutat encara no disposa d’una política de mobilitat sostenible clarament desenvolupada.
La nova ordenança de l’ajuntament de València no està suficientment compromesa amb es vianants i els ciclistes. La política de mobilitat sostenible ideal seria aquella que estigués dissenyada perquè els xiquets pogueren desplaçar-se en bicicleta de forma segura. Cal crear una xarxa viària adient per als ciclistes però també prendre mesures per al trànsit motoritzat. Pacificar el trànsit, dificultar l’accés i l’aparcament dels vehicles a motor (has vist mai estacionaments en doble fila?), fomentar l´ús del transport públic (quina freqüència tenen el metro i el bus?), conscienciar la població (a quina velocitat es circula per la ciutat?)...
Per altra banda les Universitats també són altre organisme a criticar davant d’aquest incident perquè la política de mobilitat que han dut fins ara no ha estat a l’altura. Any rere any s’ha donat més facilitat a l’accés dels vehicles a motor privats als campus amb pàrkings cada cop més amplis i amb millors accessos.
Com havem vist caldrà que les administracions vagen amb peus de plom alhora de dissenyar infrastructures per als ciclistes (tan de moda amb els plans E) perquè la vida dels ciutadans està en joc.
Publicat al Levante el dia 12 de Desembre de 2009

La mala educació

2009-12-21T22:59:00.003+01:00

Dimecres passat anava tranquil•lament pedalejant cap a l’escola per un carrer de sentit únic que no sobrepassava els 3 metres d’amplada. De sobte, un cotxe girà en una cruïlla, es col•locà darrere meu, i de cop i volta la conductora es posà a tocar el clàxon. Vaig suposar que la seua intenció era que m’apartés a un costat per cedir-li el pas. Llavors em vaig adonar que la meua integritat podria córrer perill en cas que el vehicle intentés avançar-me degut a la poca amplada de la via.
Com que el codi de circulació indica que un vehicle a motor ha de guardar una distància mínima de seguretat d’1’5 metres per a avançar un ciclista (veure www.dgt.es), vaig decidir, com els manuals aconsellen (veure www.bacc.cat), circular pel mig de la via i eliminar la temptació del conductor del vehicle a quatre rodes d’avançar-me. Sembla que la conductora no entengué el mateix que jo perquè es posà a tocar el clàxon de forma més insistent i s’acostà a la meua roda.
Eren les 14:50h, havia dinat putxero, estava envoltat dels xiquets i xiquetes que anaven a l’escola, a 100 metres d’arribar al centre educatiu i amb el motor del vehicle d’una conductora incívica pegat al cul. Amb la llengua fora i el cor accelerat, la darrera sorpresa estava per arribar. L’estrident i agut soroll del clàxon s’aturà per donar pas als crits, l’acompanyant de la conductora tragué el cap per la finestra i començà a insultar-me.
El motor del cotxe cada cop estava més a prop de la meua roda, els insults es feien més patents i les gotes de suor començaven a relliscar per la front. Per molt còmic que pogués semblar això no anava de broma i amb la cua entre les cames vaig decidir cedir i acostar-me als cotxes estacionats. En passar el vehicle a quatre rodes una mà va volar molt a prop de la meua cara i vaig escoltar “GILIPOLLAS”!
Bocabadat, esbojarrat i molt trist, la decepció encara augmentà quan em vaig adonar que estava rodejat d’un bon grapat de xiquets i xiquetes d’infantil i primària que havien presenciat l’incident.
Tal volta aquest fet resulta anecdòtic però pot ser dóna explicació als tres accidents patits, durant els darreres quinze dies, per tres ontinyentins que anaven al seu lloc de treball pedalejant.
La bicicleta és un vehicle més, té dret a anar per la calçada i deu ser respectada. Quan no se’l pot avançar, els vehicles a motor deuen anar a la mateixa velocitat. Un cotxe no té més prioritat que una bici, més bé hauria de ser al contrari perquè la bicicleta repercuteix positivament en el conjunt de la societat: no fa soroll, no contamina, no ocupa, no és perillosa...
Quin camí més llarg ens resta per recórrer! Ontinyent en bici no s’ha fet esperar i ha proposat al consistori municipal una campanya de conscienciació per als conductors de vehicle a motor.

Publicat al Levante el dia 21 de Novembre de 2009

1r Congrés de la Bici

2009-12-21T22:56:00.003+01:00

L’enllaç de la Via Verda Xurra amb la Via Verda Ojos Negros, l’adaptació de la Via Verda del Serpis i la Via Verda del Xixarra i la connexió Oliva-Dénia-Alacant. Aquestes foren algunes de les actuacions anunciades pel director general de transports durant la presentació del “1r Congrés de la Bici de la Comunitat Valenciana” el passat dissabte.
Els projectes esmentats ens feren la boca aigua, però per altra banda als congressistes no tinguérem l’oportunitat de preguntar-li al senyor Dómine si els traçats de l’autovia Villena-Muro i la nacional CV300 podrien afectar la supervivència de la Via Verda del Xixarra i la Via Verda Xurra, respectivament. Tanmateix també ens quedàrem amb ganes de qüestionar-li la política de RENFE pel que fa a la intermodalitat bici+tren i les dificultats que tenim els cicloturistes per viatjar de forma sostenible.
A banda d’aquesta anècdota, el lema del congrés, celebrat a València el 30, 31 d’Octubre i 1 de Novembre, era “un soroll de pedalejades” i estigué plantejat en clau genèrica. Com es tractava del primer congrés, es donà cabuda a tots els sectors. Al complex esportiu-cultural La Petxina ens reunírem les persones que utilitzem la bici com a mitjà de transport i també aquells que la utilitzen com a mitjà de temps lliure i d’esport, responsables i tècnics d’oci, cicloturistes, clubs ciclistes, professionals de l’ensenyament i tècnics d’infrastructures.
El format del congrés, resultà dinàmic i novedós perquè a banda de les ponències s’encetaren diversos temes en una espècie de taula rodona on s’intercanviaven les posicions dels 3 convidats, el moderador i les aportacions de la resta dels assistents. El divendres hi hagué 3 “diàlegs en espill”: bicicleta i mobilitat, planificació i infrastructures i bicicleta, salut i temps lliure. El dissabte fou el torn per parlar sobre la bicicleta en la vida diària i el cicloturisme. A banda d’aquests “diàlegs en espill” es realitzaren comunicacions i una eixida en bicicleta cada dia, fins i tot en l’excursió del diumenge es combinà el metro i la bici.
Un dels aspectes del Congrés a remarcar fou la reunió informal que mantinguérem els grups de bicicleta urbana d’Alacant, Elx, Ontinyent, València i Castelló per unificar esforços i enllestir la futura coordinadora valenciana que ens permetrà tenir més poder davant les administracions.
Tan de bo les properes edicions tinguen millor acollida ja que la poca assistència reflecteix el baix ús i promoció de la bici a les terres valencianes. Per altra banda, cal felicitar als organitzadors pel caràcter interactiu dels “diàlegs en espill” així com per la programació d’excursions en bici amb la complexitat de logística que això comporta. Finalment remarcar la importància del “1r Congrés de la bici” perquè pot consolidar-se com una cita anual per als qui estimem la bici com a mitjà de transport, de gaudi, d’esport i de vida.
Més informació:
http://bici.fundacionnus.org/

Publicat al Levante el dia 7 de Novembre de 2009

Puja a la bici!

2009-12-21T22:47:00.004+01:00

La bicicleta és ecològica, saludable, ràpida, segura, econòmica, intermodal, pràctica, silenciosa, lleugera i divertida. Llavors, per què no la utilitza tothom com a mitjà de transport?
Eixa és la qüestió fonamental que treballarem a la secció quinzenal “La bici, bon vici” perquè en el segle XXI encara emprem el 40% del petroli mundial per al transport. És necessari i imprescindible fomentar i educar en una nova mobilitat, aspecte bàsic en les polítiques de desenvolupament sostenible.
Com a punt de referència tenim “Con Bici”, la coordinadora en defensa de la bicicleta que reuneix 50 associacions de ciclistes urbans i cicloturistes d’Espanya i Portugal. Apuntem aquesta referència perquè el passat 9, 10 i 11 d’octubre la Vall d’Albaida acollí l’assemblea semestral de “Con Bici”. El col•lectiu “Ontinyent en bici” fou l’encarregat d’organitzar i coordinar els 40 representants vinguts dels col•lectius de Madrid, Barcelona, València, Bilbao i Sevilla entre d’altres. Durant les jornades s’aprovà l’admissió de tres nous col•lectius, entre ells dos valencians: “l’Oficina de la bicicleta” de València, el “Col•lectiu Soterranya” de Torrent i la “Plataforma de Ciclistas Urbanos” d’Osca. També es decidí renovar parcialment el grup del secretariat, convocar el “Premi Con Bici” i fixar Almansa com a ciutat que organitzarà els encontres al 2011.
Els valencians ja comptem amb huit col•lectius que formen part de “Con Bici”, concretament a Elx, Alacant, Dénia, Ontinyent, Torrent, Castelló i dos associacions a València. Aquest aspecte és fonamental per aconseguir un major nivell cultural que no ens faça veure la bicicleta com un mitjà de transport de baixa categoria, d’immigrants, de gent sense recursos o propi de joves esportistes i ecologistes. Cal trencar eixe estigma i començar a mostrar que la bicicleta la pot utilitzar tothom: ric o pobre; amb pell blanca, groga o més obscura; flac o gros; filador, teixidor o executiu; mestre o alumne. La comoditat i el complex han de ser substituïts per una major consciència social i ecològica. Per tot això et convidem a que et puges a la bici, perquè és un bon vici!

A visitar:
http://albertquinones.blogspot.com/
Blog d’Albert Quiñones, il•lustrador ontinyentí que acompanya amb dibuixos la secció “la bici, bon vici”.
http://www.conbici.org/
El web de la coordinadora estatal “Con Bici”.

Publicat al Levante el dia 23 d’Octubre de 2009

El canvi climàtic i l’incentiu per comprar automòbils.

2009-07-13T18:49:00.001+02:00

Resulten sorprenents les ajudes per a la compra d’automòbils que ha iniciat el govern de l’Estat espanyol. I també resulta sobtant que gairebé totes les comunitats autònomes les han secundades.

Com a ciutadans hem de reflexionar al voltant d’aquesta mesura perquè com apuntava l’altre dia Juan José Millas al Levante, aquesta mesura pot tenir moltes connotacions.

Per què automòbils? Quines connotacions té aquest aspecte? Per què no podrien ajudar en la compra de productes ecològics autòctons? O millor, subvencionar la compra de productes tèxtils valencians? L’incentiu en la compra de cotxes significa motivar els desplaçaments privats, augmentar la contaminació, malbaratar recursos, encaminar-se cap al detriment del transport públic...

Hi ha una doble contradicció perquè per un costat el sistema capitalista ha de rodar a partir del consum però per altra trobem que aquestes iniciatives xoquen frontalment amb altres polítiques, també propiciades pels governs del primer món, com el transport sostenible i la lluita contra el canvi climàtic.

Un exemple interessant de les contradiccions el trobem en la conferència internacional “Velo City 2009”. Aquesta conferència que tractà la política ciclista a Europa se celebrà el passat 15 de maig al Parlament Europeu i en eixa sessió es signà “la carta de Brussel·les” on es demana que abans de l’any 2020 el 15% dels desplaçaments a Europa siguen amb bicicleta.

A més en la carta que s’ofereix als estats membres de la Unió Europea perquè la signen, es demana que es redueixquen els accidents dels ciclistes, es facen aparcaments de bicicletes, s’augmenten els desplaçaments per anar a l’escola i al treball amb bici, s’amplie l’oferta cicloturista, es motive la investigació i es creen infrastructures a les ciutats per als ciclistes...

Què en farem? Com aconseguirem tots aquestos objectius si qui pot aprofitar-se’n d’ajudes estatals és únicament per comprar cotxes? Així, segons Juan José Millas, és com si de sobte se’ns fes un descompte en el tabac perquè proporciona molts llocs de treball.

Per totes aquestes contradiccions la plataforma estatal “con bici” s’ha pronunciat reivindicant més polítiques medi-ambientals que afavoreixquen les nostres ciutats. Així, apunten que estaria molt bé que el govern subvencionés el 30% del cost d’una bicicleta. Per altra banda també demanen que s’aplique la mesura que recomanà la Unió Europea l’any passat: l’aplicació d’un tipus d’IVA reduït per a les bicicletes i els seus complements. Mesura que fou proposada el 2003 per diferents associacions de comerciants de tota Europa a la Comissió Europea.

Hem de pensar que no sols el consum de cotxes ens traurà de la crisi. També hi ha altres alternatives per consumir d’una forma més ètica i responsable amb el medi ambient. L’ús i foment de la utilització del transport sostenible podria ser una bona mesura que solucionaria molts problemes de trànsit i de salut perquè reduiria les emissions de CO2 i crearia llocs de treball. Tant és així que la coordinadora “con bici” que aglutina més de 47 associacions d’Espanya i Portugal, presentà una esmena al Congrés dels Diputats.

En fi, per què posar en marxa la roda que ens ha de traure de la crisi a partir de la compra d’automòbils?

Aquesta setmana per a visitar:
http://albertquinones.blogspot.com/
Blog d’Albert Quiñones, il·lustrador ontinyentí que acompanya amb dibuixos la secció “la bici, bon vici”.

http://www.velo-city2009.com/charter-brussels.html
Pàgina web on podràs llegir la carta de Brussel·les que es presentà al Parlament Europeu.

Un llibre, una celebració i un congrés.

2009-07-11T14:42:00.004+02:00

La bicicleta com a alternativa sostenible és una revolució que ja ha començat. Mostra d’aquesta revolució són els tres esdeveniments que presentarem hui: un llibre, una celebració i un congrés per analitzar, debatre i reivindicar la bicicleta.

Pel que fa al llibre, el passat dimecres 17 de juny es presentà al Jardí Botànic de València la darrera publicació al voltant de les Vies Verdes d’Espanya i Portugal. En l’obra titulada “Paisajes y sensaciones. Vias Verdes de España y Portugal” Paco Tortosa, una vegada més, ens mostra el paisatge d’aquestes vies des de l’òptica de fotògraf, cicloturista i geògraf.

En segon lloc cal apuntar que també el passat diumenge a Almansa celebraren el “30é dia del pedal”. Es dugué a terme una bicicletada en la que participaren més de 2500 persones fent un recorregut de 10km per la ciutat amb les bicicletes. A més la pedalejada d’enguany coincidí amb els 365 dies de l’associació “Almansa en bici”. Per a aquest esdeveniment han convergit els esforços de l’administració, els ciutadans i els col·lectius i es repartiren samarretes i 2000 xiulets.

Per altra banda de l’1 al 4 d’Octubre està programat un Congrés sobre el cicloturisme a la costa brava. Santa Cristina d’Aro, la Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols acolliran el primer congrés d’aquestes característiques que esdevé a Europa. Aquest congrés pretén impulsar el cicloturisme com a turisme actiu a Espanya així com que la Costa Brava es consolide com a punt de referència. Especialistes de diversos països exposaran els avanços realitzats i les ponències es completaran amb marxes ciclistes.

Una vegada presentats aquests esdeveniments hem de dir que a Espanya disposem de vies condicionades per fer cicloturisme i també tenim llibres que les analitzen, com són els de Paco Tortosa. Però en canvi ens falta explotar aquesta vessant. Ens manquen usuaris i turistes que utilitzen la bicicleta per fer turisme. Cal concienciar la població perquè descobreixca una nova manera de viatjar, més natural, sostenible i amb contacte amb la natura.

Per tot això les jornades catalanes es duran endavant perquè es pensa que malgrat les vies verdes que hi ha a Espanya el sector turístic relacionat amb la bicicleta està poc explotat. Els organitzadors del congrés troben més que justificat la necessitat d’impulsar un projecte d’aquest caire perquè el canvi climàtic i el foment del transport sostenible han d’anar lligats de la mà.

Com havem vist la revolució del transport sostenible ha començat i no podem fugir d’ella perquè serà un element clau del futur immediat. La prova la tenim en els països més avançats. Tot s’importa i també el transport sostenible que poc a poc va arribant als nostres pobles i a les nostres ciutats. A Ontinyent haurem de treballar de valent sinó volem quedar-nos a la cua una vegada més. És per això que tens una bona excusa per acudir als sopars que organitza “Ontinyent en bici” els divendres a la seu (junt a l’estació de RENFE) per conèixer gent que pedaleja i treballa per un món millor.

Aquesta setmana per a visitar:
http://albertquinones.blogspot.com/
Blog d’Albert Quiñones, il·lustrador ontinyentí que acompanya amb dibuixos la secció “la bici, bon vici”.

http://www.cycletourismcongress.org/
Pàgina web on podràs assabentar-te i inscriure’t al congrés internacional a la costa brava sobre el cicloturisme.

Mira, un alemany!

2009-07-11T14:38:00.001+02:00

Fa uns dies quan anava pedalejant cap al treball, un dels obrers encarregats de la rehabilitació del palau de la Vila en veurem passar exclamà: “Mira, un alemany!”. Atònit i sense paraula vaig seguir sobre la bicicleta cap a l’escola i amb prudència vaig començar a analitzar aquella curiosa frase.

De bones a primeres vaig pensar que tal volta l’obrer em coneixia i volia dirigir-se a mi pel meu cognom, “Mira”, per presentar-me el seu company “Alemany”. Vaig arribar a eixa primera conclusió perquè Mira sóc, resulta evident, però d’alemany em sembla que no tinc res (o potser siga a la inversa, cosa que dubte, perquè tinc molt en comú amb mon pare i ell és valencià, nascut a Ontinyent, que d’això sí que n’estic ben segur!).

Aquella frase se’m quedà fixada a la memòria i també la cara d’aquell home. Però per més que intentava fer connexions, jo aquella persona no la coneixia i, fins i tot, m’atrevia a pensar que mai abans l’havia vista. Per tant no crec que ell em conegués a mi. O pot ser sí! Ja està, serà un lector incondicional del Crònica i acèrrim a la secció “La bici, bon vici” i eixa és la raó per la que es dirigia a mi i jo no el coneixia.

Al cap d’un instant vaig pensar que això era un desgavell. Com anava a conèixer-me aquella persona? I es més, com anava a intentar presentar-me un company si jo anava pedalejant? Per què aquell bon home em diria alemany? Tinc el pèl ros i la pell blanca però aquell matí anava tapat de peus a orelles, amb casc al cap i amb ulleres de sol de les grans. Així que per eixe costat resulta difícil que l’obrer endevinés la meua procedència. A més, no vaig dir-li ni el bon dia, pel que tampoc per la llengua podria haver-ho encertat.

Vaig descartar que l’obrer em conegués, així com també que fos un lector de la secció que elabore, pel que ja em restaven menys opcions. Una altra idea fou que tal volta l’obrer, per amenitzar la llarga jornada, jugava amb els companys a endevinar les nacionalitats dels vianants. No sé que passà per la ment d’aquell agosarat ciutadà per interpretar la meua nacionalitat i per més que en pensava no podia imaginar els indicis que l’havien dut a endevinar la meua procedència germànica.

Tal volta l’obrer coneixia les següents afirmacions:

- Alemanya, motor econòmic europeu, es va plantejar augmentar entre el 2002 i el 2012 els desplaçaments de la bicicleta amb el pla nacional per promoure la utilització de la bicicleta.

- A nombroses ciutats europees 1 de cada 3 desplaçaments urbans es fa amb bicicleta. Més del 30% dels viatges en cotxe a Europa cobreix una distància inferior a 3km i el 50% és inferior als 5km. Aquestes distàncies poden fer-se amb bicicleta en uns 15 o 20 minuts. D’aquesta forma s’eviten els efectes negatius per al medi ambient i es duu a terme la quantitat d’activitat física recomanable.

- Els alemanys estan més conscienciats amb l’ús del cotxe. Ja fa molts anys que disposen de l’autocar com a bé massiu i han madurat que cal ser més conscients de l’ús i abús dels vehicles a motor. Aquest plantejament no significa un no rotund al cotxe però sí un ús més racional.

- Moltes famílies alemanyes disposen de BMW i MERCEDES però els ciutadans prefereixen utilitzar la bicicleta per als desplaçaments curts de ciutat.

- A Alemanya els temps de pensar que anar amb bici és avorrit i de baix nivell social ja han passat a la història, més bé al contrari està de moda moure’s en bicicleta, desplaçar-te pedalejant significa tenir un estil de vida modern.

Jo també sóc valencià, m’ajudes a no sentir-me aliè a la meua pròpia terra?

Aquesta setmana per a visitar:
http://albertquinones.blogspot.com/
Blog d’Albert Quiñones, il·lustrador ontinyentí que acompanya amb dibuixos la secció “la bici, bon vici”.

10 de maig: dia de les Vies Verdes

2009-07-11T13:07:00.002+02:00

El proper diumenge 10 de maig es celebra a tot l’Estat l’ “XI Dia de les Vies Verdes”. Aquestes vies són antics traçats ferroviaris en desús que resulten un lloc idoni per a la pràctica de l’oci actiu i saludable, així com per al foment de la mobilitat sostenible. A Espanya tenim més de 7.600 km de línies ferroviàries sense servei i actualment disposem de 65 Vies Verdes condicionades que sumen un total 1.600 km. Al País Valencià la de més llarg recorregut és la Via Verda d’Ojos Negros que s’inicia a Teruel i continua amb la Via Xurra que arriba a València.

Un any més el col·lectiu “Ontinyent en Bici” s´adhereix a la convocatòria del “Dia de les Vies Verdes” i organitza, amb col·laboració amb l’ajuntament d’Ontinyent, una excursió familiar per la Via Verda del Xixarra. Aquesta via, antic traçat ferroviari que deixà de funcionar fa 40 anys, és l’única Via Verda que passa per la comarca de la Vall d’Albaida. La jornada s’emmarca dintre del programa de la regidoria de Medi Ambient “Sostenibilitat 2009” que desenvoluparà diferents activitats durant els mesos de maig i juny i tindran com a eix central la Serra de l’Ombria i el Pou Clar.

L’excursió que proposa el col·lectiu ontinyentí està plantejada com una activitat familiar on fins i tot els nadons podran gaudir del recorregut amb una cadireta en la bicicleta de l’adult. El recorregut, que és pràcticament pla, té 27km, partirà del Santuari de Villena i recorrerà la Via Verda del Xixarra fins a Agres. Hi haurà servei d’autobusos per traslladar els participants i les seues bicicletes fins a Villena. L’eixida tindrà lloc a les 8:00h des de la Plaça de la Coronació i la tornada serà a les 18:26h amb el tren des d’Agres, el poble del preuat santuari.

Aquesta jornada també tindrà un caire reivindicatiu perquè amb el recorregut per la Via Verda del Xixarra “Ontinyent en Bici” vol recordar que el projecte de l’autovia Villena-Muro és una aberració humana que afectaria greument aquells qui estimem la natura, el senderisme i el cicloturisme. Un projecte així allunyaria el turisme de qualitat que fins ara freqüenta la Valleta d’Agres pel seu valor com a reducte medi ambiental. A més suposaria un impacte incalculable contra el territori perquè el Parc Natural de la Serra de Mariola i el paisatge protegit de la solana del Benicadell estan connectats gràcies al riu d’Agres, corredor biològic entre els dos paratges que seria afectat de soca-rel. També cal recordar que la plataforma “Salvem la Valleta” a recollit 11.300 signatures, compta amb 86 entitats adherides i amb una enquesta que mostra que gairebé el 95% de la població rebutja el projecte.

Finalment, i també com acte crític, el col·lectiu de la capital de la Vall Blanca denunciarà la falta d’accessibilitat al ferrocarril que patim els usuaris de la bicicleta a l’Estat Espanyol. Per aquest motiu es tornarà amb tren i a l’estació de RENFE-ADIF d’Ontinyent es llegirà un manifest de la coordinadora estatal “Conbici”. El discurs recordarà que la combinació bici+tren funciona en la major part de los països avançats d’Europa de manera satisfactòria però no a l’Estat Espanyol. Remarcarà a més que les normatives existents, pel que respecta al transport de bicicletes en els trens de Renfe Operadora, són insuficients i no s’adapten a les orientacions europees. Intentarà traure els “colors” als dirigents de RENFE perquè l’empresa no té la sensibilitat adient en el tracte de la intermodalitat entre el ferrocarril i la bici. Finalment es demanarà que tots els trens de Rodalies, Mitjana i Llarga Distància i d’Alta Velocitat disposen de llocs on poder transportar la bicicleta sense ocasionar problemes als passatgers.

Aquesta setmana per a visitar:
http://www.competic.es/ontinyentenbici
Web d’“Ontinyent en bici” on podràs trobar més informació sobre la jornada del diumenge i altres activitats que organitza el col·lectiu ontinyentí.
http://www.viasverdes.com/
Web on podràs trobar tota la informació sobre les vies verdes i totes les activitats programades a l’Estat Espanyol per celebrar l’ “XI dia de les Vies Verdes”.
http://www.ontinyent.es/
Web de l’ajuntament d’Ontinyent on podràs cercar totes les activitats programades per a maig i juny dintre del marc de les jornades de sostenibilitat 2009.

La bicicleta entre les mesures ecològiques londinenques

2009-07-11T13:05:00.001+02:00

En una entrevista realitzada aquest abril pel periòdic “The London paper”, Boris Johnson comentà que espera incrementar en un 400% els desplaçaments en bicicleta per al 2025. L’alcalde de Londres, que cada dia pedaleja 4 milles per anar al “City Hall”, apunta que per aconseguir aquest repte caldrà crear una infrastructura adequada perquè els ciclistes puguen desplaçar-se de forma fàcil i segura. Per tal d’animar a les persones que fins ara no agafen la bicicleta, estan fent-se aparcaments i camins segurs que uniran tots els barris amb el centre de la ciutat.

El govern londinenc amb les seues polítiques està siguent la clau per tal de promoure un transport més racional i respectuós amb el medi ambient. A més, l’alt cost del transport públic, el més car del món (30€ setmanals), i la gran despesa econòmica que suposa moure’s amb transport privat, també hi contribueixen. Des del 2003 la capital britànica imposa una mesura anomenada “Congestion Charge”. La “taxa de congestió” obliga a pagar 8£ al dia a les persones que volen circular amb cotxe entre les 7:00h i les 18:30h de dilluns a divendres per la zona 1 (el centre de la ciutat). Aquesta mesura que aporta anualment a Londres més de 200 milions de lliures, s’aplica a varies ciutat europees i actualment els anglesos estan estudiant el model d’Estocolm que diferencia la tarifa segons l’hora del dia per tal de reduir l’emissió de gasos en les hores punta.

Aquest fet deriva en la proliferació de diferents transports lligats a la bicicleta com per exemple les “pedicab o rickshaw”. Eixe nom tan estrany correspon a la calessa-bicicleta que fa de taxi i té capacitat per transportar dues o tres persones. Aquest transport alternatiu redueix les emissions de CO2 i ajuda a descongestionar les zones més turístiques. Fins i tot la tecnologia ha arribat per a les bici-taxi: dotades amb cinturó per als seients, frens hidràulics, dinamo generadora de llum per als intermitents, música... També es veritat que aquestos taxis són un aparador excepcional per a les empreses perquè resulten pancartes mòbils que roden pels carrers més cèntrics. Com a anècdota apuntar que hi ha una empresa que ofereix calesses ecològiques per a transportar els nuvis el dia del seu enllaç.

Un altre dels aspectes per reduir les emissions de gasos són els missatgers que van amb bicicleta. Com a Nova York, a Londres es disposa de carters que es desplacen amb bicicleta de manera econòmica, ràpida i ecològica. Aquest fet ens recorda a la pel·lícula de Sigfrid Monleón “La bicicleta”, rodada íntegrament a València el juliol de 2005 i protagonitzada per Pilar Bardem entre d’altres.

Per altra banda, a la capital britànica també trobem que la policia dóna exemple quan es mou pels parcs i jardins amb bicicleta i sobta veure la quantitat de pares que porten als fills a l’escola amb bicis que disposen d’un cotxet per protegir-los de la pluja.

“Tansport for London”, l’empresa encarregada del transport a Londres, està treballant en reduir la contaminació. L’empresa ja té autobusos mixtes en servei (funcionaren amb electricitat i gas-oil) i té previst començar a posar en marxa autobusos impulsats per hidrogen per al 2010 i a partir del 2012 tots els autobusos que s’incorporen seran mixtes.

Si reflexionem al voltant de totes aquestes mesures ens adonem que ens cal un canvi de mentalitat perquè quan estem a una gran ciutat per fer els desplaçaments emprem molt de temps i molts diners. Tanmateix nosaltres ens queixem per pagar 25 cèntims de zona blava o haver de caminar 5 minuts d’un barri a un altre! I ací faig una crida a tothom: camineu, pedalegeu i deixeu els cotxes al garatge per als desplaçaments de ciutat!

Aquesta setmana per a visitar:
http://www.chariotbikes.org/
Web d’una empresa que oferta bici-limusines ecològiques amb música i cava per a ocasions especials.
http://www.tfl.gov.uk/corporate/projectsandschemes/environment/2009.aspx
Web de “Tansport for London” on tracta diferents mesures per reduir les emissions de gas.
http://cesarbarcelo.blogspot.com/
Blog de Cèsar Barceló, il·lustrador valencià que resideix a Londres i autor del dibuix de l’article de hui.

London Cycling Campaign

2009-07-11T12:53:00.002+02:00

“London Cycling Campaign” (LCC: campanya per pedalejar a Londres) és l’organització de ciclistes urbans més gran del món i en el seu web, citat a sota, tot usuari de la bici pot cercar informació molt útil.

Hui veurem alguns dels consells que dóna l’organització londinenca i tractarem d’aprendre de les mesures que estan desenvolupant. És important que guaitem perquè milers de persones utilitzen la bicicleta diàriament a la capital anglesa i resulta sobtant veure com salven els entrebancs meteorològics i de trànsit d’aquesta megalòpolis.

Entre els consells que dóna LCC hi ha uns, elaborats per professionals, per a aprendre a anar en bicicleta per una ciutat amb molt de trànsit. Resulta colpidor veure enfilar-se els ciclistes pels carrers farcits de cotxes i autobusos. Per pedalejar entre el trànsit de forma segura cal atendre als consells i desenvolupar diferents habilitats. A més els ciclistes van a molta velocitat per adaptar-se al ritme de la resta dels vehicles i no entorpir la circulació.

Com col·locar-se i quina posició ocupar en la via? És molt important estar en una posició destacada, per tant caldrà situar-se a més d’un metre del rastell per evitar els embornals, poder maniobrar amb major facilitat i restar visible a la resta de conductors. Un consell important és ocupar el centre de la via quan estem a prop d’una cruïlla o quan aquesta no es suficientment ampla perquè d’aquesta forma evites el perill que algú intente avançar-te. També s’aconsella, al passar per un carrer amb cotxes estacionats, separar-se suficientment per evitar un accident en cas que algú obriga una porta.

Què ocorre davant d’una situació controvertida amb un vehicle a motor? S’aconsella al ciclista “Eye-to-eye contact”, mantenir el contacte ull-ull amb els conductors de vehicles a motor perquè d’aquesta forma s’assegurem que el conductor a motor és conscient del ciclista. A més és fonamental mirar per sobre dels muscles cap enrere abans de fer una maniobra, vestir prendes refractants i dur llums per tal de ser visibles quan hi ha poca llum.

Com circular en les rotondes? Aquestes són unes de les zones on els ciclistes som extremadament vulnerables. Les rotondes d’una gran ciutat solen tenir varis carrils pel que caldrà anar amb molta cura. Haurem d’esperar que el carril que necessitem agafar estiga lliure i després ocupar-lo. Si anem a prendre la primera eixida ens col·locarem al carril de fora però si volem anar-hi recte o cap a l’esquerra haurem de col·locar-nos per carrils més interns i senyalitzar l’eixida amb la mà en el moment corresponent. Haurem de parar especial atenció als motoristes i assegurar-nos, si tenim un vehicle a prop, que ha “llegit” les nostres intencions.

Mapes de londres per als ciclistes. Si surfegem internet (com diuen els anglesos) per la pàgina de “London Cycling Campaign” podrem aconseguir un grapat de mapes gratuïtament. Aquests mapes inclouen ciclo-rutes oficials, rutes menys transitades, aparcaments per a bicicletes a la ciutat i rutes lliures de transports motoritzats. Hi ha 14 mapes actualitzats a l’agost del 2007.

Cursos de manteniment de bicicletes. La LCC oferta cursos de manteniment bàsic de la bicicleta i també té penjat el “el codi del bon ciclista”. Des de l’organització s’apunta que si els ciclistes són cordials amb la resta dels vianants i usuaris dels carrers el conjunt de ciclistes rebrà major suport social.

Zones reservades per a ciclistes darrere dels semàfors. Aquest és un dels aspecte més interessants de la circulació per als ciclistes a Londres. Els espais reservats per als ciclistes darrere dels semàfors resulten molt profitosos perquè els ciclistes tenen l’opció de girar sense perill en un encreuament. D’aquesta manera si el ciclista pretén girar a l'esquerra es col·loca, mentre el semàfor està en roig, davant de tots els cotxes i al costat esquerre. Si no estigués aquesta opció seria molt difícil girar a l'esquerra perquè el ciclista va per la dreta i tots els cotxes li passen per la seua esquerra (en el cas anglès és a la inversa perquè tothom circula per l’esquerra).

http://www.lcc.org.uk/
Web de “London Cycling Campaign” (Campanya per pedalejar a Londres).

http://cesarbarcelo.blogspot.com/
Blog de Cèsar Barceló, il·lustrador valencià que resideix a Londres i autor del dibuix de l’article de hui.

Cycling in London.

2009-07-11T12:51:00.001+02:00

Fa quatre anys vaig estar a Londres unes setmanes i ara he tingut l’opció de viatjar-hi de nou. A la capital d’Anglaterra i del Regne Unit estic trobant moltes coses tal i com recorde haver-les visitat la primera vegada, però hi ha altres aspectes que han sofert un gran canvi. Un dels aspecte que més m’està colpint és la notable evolució de la ciutat pel que fa a l’ús de la bicicleta.

A Londres trobes gent gaudint del pedaleig pels magnífics i tranquils jardins de “Hyde Park”, però també veus molts ciclistes enfilant-se entre la voràgine dels vehicles motoritzats en avingudes com la de “Cromwell Road”. Els ciclistes conviuen amb el trànsit motoritzat i resulta molt xocant veure com les bicicletes s’enfilen entre els rojos i esbojarrats autobusos de dues plantes.

Londres i la seua àrea metropolitana compten amb quasi 14 milions d’habitants, estadísticament a aquesta ciutat plou més de 150 dies a l’any i les temperatures són fredes (aquesta primera setmana de primavera les màximes no han sobrepassat els 12ºC). En canvi, a Ontinyent, l’any passat va ploure poc més de 50 dies, la mitjana de les temperatures màximes fou de 22ºC i les mínimes oscil·laren al voltant dels 12ºC. Si comparem les dades pluviomètriques, termomètriques i de radiació solar trobarem que les condicions per a utilitzar la bici a Anglaterra són molt més adverses que a València.

Caldria analitzar la transformació positiva, pel que fa a l’ús del transport sostenible de la bicicleta, que ha sofert la ciutat de Londres en els darrers anys. Entre els aspectes que han afavorit l’augment de les bicicletes trobem la conscienciació de la població i també altres factors com l’alt preu del transport públic (l’abonament setmanal costa al voltant de 30€) i la por generada després dels atemptats perpetrats al metro el 7 de juliol de 2005. Així i tot, la clau per salvar tots els entrebancs meteorològics i del trànsit està sent el recolzament institucional.

“Cycle in all seasons, cycling in winter is as easy and safe as it is in the summer month” (pedaleja en totes les estacions, pedalejar a l’hivern és tan fàcil i segur com fer-ho als mesos d’estiu). Aquesta és una de les campanyes actuals de l’ajuntament londinenc per fomentar el transport sostenible i sembla que fins i tot els conductors dels vehicles a motor estan conscienciats. El govern local està implantant moltes mesures per a afavorir l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport i fins i tot el “Mayor”, Boris Johnson (l’alcalde), va en bicicleta al treball.

Quan passeges per la capital anglesa d’un cop d’ull trobes molts aspectes que discriminen la bicicleta de forma positiva. Per exemple, no és sanciona els ciclistes per lligar les bicicletes a les tanques i tampoc per pedalejar per les voreres. Les bicicletes plegables és poden pujar al metro i les bicicletes convencionals també, encara que fora de les hores punta. Hi ha una infrastructura creada per a la bicicleta: carrils bici, aparcaments de bicicleta, zones restringides per als ciclistes... Un exemple interessant són els espais reservats per als ciclistes que hi ha darrere dels semàfors i després del passos de vianants. Quan hi ha un semàfor en roig qui va en bicicleta és col·loca el primer per tenir prioritat en eixir i no inhalar directament el fum dels cotxes mentre espera el verd del semàfor.

Amb roba de ciclista, pantalons vaquers o vestits d’executiu amb maletí. Bicicletes de ciclisme, de passeig, de muntanya, plegables i fins i tot taxis-bicicleta. Ploga, faça vent o amb un fred que pela, un munt de gent utilitza la bicicleta com a transport a la capital anglesa. Bon i curiós exemple per als valencians, no creus?

Aquesta setmana per a visitar:
http://www.lcc.org.uk/
Web de “London Cycling Campaign” (Campanya per pedalejar a Londres) on podràs sol·licitar guies gratuïtes per moure’t amb bicicleta a Londres. És l’organització de ciclistes urbans més gran del món.

http://www.ontimet.es/
Web on podràs donar un cop d’ull a les dades pluviomètriques, termomètriques i de radiació solar d’Ontinyent. Seria interessant contrastar eixes dades amb les de Londres.

Les bicicletes al treeen!!!

2009-07-11T12:50:00.001+02:00

Fa pocs dies el Parlament Europeu es pronuncià a Estrasburg anunciant que els trens no poden negar l’entrada als passatgers que viatgen amb la seua bicicleta. El Ple del Parlament Europeu aprovà una esmena que apunta que els ferrocarrils europeus “deuran transportar la bicicleta del passatger en tots els trens, inclosos els transfronterers i els trens d’alta velocitat”.

Doncs bé, després d’aquest anunci tenim un fet anecdòtic: el passat dissabte set de març cinc amants de la bicicleta llevaren dos seients d’un Tren Regional Diesel (TRD) per reivindicar el transport de les bicicletes als trens. En tan sols 12 minuts, i sense molestar cap viatger de la línia València-Terol-Saragossa, els cicloturistes destornillaren dos seients per demostrar gràficament a RENFE que donar cabuda a les bicicletes és molt fàcil.

Aquest fet s’ha donat perquè a l’Estat Espanyol RENFE no facilita la intermodalitat de la bicicleta. La companyia ferroviària espanyola tan sols permet transportar la bicicleta com a equipatge als trens de rodalies i de mitja distància. Als TRD no està permès pujar una bicicleta normal, solament bicicletes plegables d’unes dimensions màximes de 30 cm d’ample, 66 cm d’alt i 82cm de llarg. RENFE interpreta que d’aquesta manera la bicicleta deixa de considerar-se com a tal.

Fa quatre anys que hi ha els TRD a Aragó i des d’aleshores resulta pràcticament impossible l’accés de les bicicletes al tren. Aquest fet està tancant les portes al desenvolupament del turisme sostenible perquè la línia ferroviària de València-Terol-Saragossa és la ferramenta òptima quan volem pedalejar per la Via Verda d’“Ojos Negros”. Estos dies els col·lectius ciclistes, que han reivindicat l’adaptació dels TRD des de fa molt anys, estan en peu de guerra perquè s’han adonat que RENFE no complirà la promesa que havia fet d’adaptar els TRD per al març del 2009.

La incoherència de RENFE arriba fins a límits insospitats perquè la Via Verda d’ “Ojos Negros” ha estat impulsada per la mateixa companyia ferroviària i al mateix temps impossibiliten als usuaris pujar als seus trens amb bicicleta; quin despropòsit! Els col·lectius ciclistes al·leguen que la resta de trens de mitja distància sí que disposen d’un espai per transportar les bicicletes i en canvi el TRD no. A més s’aporten dades a RENFE que demostren que els trens de la línia València-Terol-Saragossa gairebé mai no van plens. A més el fet resulta més paradoxal quan es demostra que aquesta línia, els dies festius, està sent utilitzada sobretot per senderistes i cicloturistes que van a fer la coneguda Via Verda d’“Ojos Negros” que enllaça Terol amb Sagunt.

Resulta molt xocant que els amants de la natura i la bicicleta tinguen molts problemes per poder fer la Via Verda d’“Ojos Negros” sense utilitzar el cotxe. Si vols fer una excursió i gaudir de la Via Verda més llarga d’Europa et trobes que has de disposar de dos cotxes. En primer lloc has de carregar les bicicletes al vehicle i anar al punt des d’on vols iniciar la ruta. Després de fer la Via Verda amb bicicleta has de tornar amb un altre cotxe per recollir el vehicle que havies utilitzat per desplaçar-te en un principi. Tot un embolic que té per resultat una gran despesa de temps, de benzina i de contaminació.

Per què no podem pujar les bicicletes als trens? El Parlament Europeu ja s’ha pronunciat i esperem que RENFE es pose les piles aviat adaptant les seues normatives, condicionant les estacions de ferrocarrils amb aparcaments de bicicletes vigilats i fomentant el transport sostenible junt a la intermodalitat de la bicicleta.

Aquesta setmana per a visitar:
http://www.youtube.com/watch?v=cWVfZJtMknk
A aquest enllaç visualitzaràs l’acció reivindicativa de cinc cicloturistes a un TRD per posar les bicicletes.
http://www.conbici.org/bicisaltren/
A aquesta web t’assabentaràs de les reivindicacions dels col·lectius que estimen la bicicleta i tots els arguments en els que es fonamenten per defensar la bicicleta al tren.

Salvem la valleta d'Agres!

2009-07-11T12:49:00.002+02:00

El proper diumenge dia 1 de març hi ha plantejada una jornada reivindicativa per la Valleta d’Agres. “El centre excursionista d’Ontinyent” i el col·lectiu “Ontinyent en bici” volen recordar que el projecte de l’autovia Villena-Muro és una aberració humana que afectaria greument aquells qui estimem la natura, el senderisme i el cicloturisme.

La plataforma “Salvem la Valleta” és l’instrument dels qui ens oposem a l’autovia, per realitzar accions conjuntes. S’han recollit més de 4.700 signatures i 77 entitats s’han adherit al manifest. La nostra veu té importància i així és demostrà el passat més de desembre quan s’aconseguí l’ampliació del plaç de consulta pública. La plataforma ha demanat la impugnació de la consulta pública perquè considera que el qüestionari de Percepció Visual és clarament una consulta enganyosa. Els ciutadans tenim el dret a formular al·legacions i observacions abans que s’adopte la decisió sobre l’Estudi d’Integració que realitza l’empresa IDOM-URBEMED.

L’empresa encarregada de la realització de l’estudi de percepció visual apunta, en el seu projecte bàsic d’estudi d’impacte ambiental de l’eix transversal Villena – Muro d’Alcoi que la concepció del paisatge deu d’integrar les dimensions: perceptiva, natural, humana i temporal. Segons el que s’explica en la introducció del document un estudi d’aquest caire ha de valorar allò que es veu del paisatge, tenir en compte el conjunt dels sentits, i considerar el sòl, l’aigua, la vegetació, la flora, l’aire...

Si una persona coherent pensa en tots els factors abans esmentats, valorarà que traçar una autovia per la Valleta d’Agres és una barbaritat. És per això que la nostra força és necessària i l’hem de fer escoltar perquè aquesta autovia no ha estat una demanda dels ciutadans dels pobles per on passa. Els habitants de Villena, la Canyada, el Camp de Mirra, Beneixama, Banyeres de Mariola, Bocairent, Alfafara, Agres i Muro d’Alcoi no necessiten cap via més, aquesta autovia no respon a una necessitat real del trànsit rodat.

El manifest de la plataforma apunta que “l'autovia Villena-Muro pretén unir aquests dos punts amb una via de quatre carrils, seguint longitudinalment el curs natural del riu d’Agres. Aquest projecte és part d'un de molt més gran: connectar Madrid amb Benidorm”. Un projecte així allunyarà el turisme de qualitat que fins ara freqüentava la Valleta d’Agres pel seu valor com a reducte medi ambiental. Suposarà un impacte incalculable contra el territori perquè el Parc Natural de la Serra de Mariola i el Paisatge Protegit de la Solana del Benicadell estan connectats gràcies al riu d’Agres, corredor biològic entre els dos paratges que seria afectat de soca-rel. Farà desaparèixer definitivament la línia de tren Xàtiva-Alcoi. La Via Verda del Xixarra perdrà tot l’encant per a ciclistes i senderistes. L’estil de vida dels habitants esdevindrà truncat...

Què aportarà a les comarques centrals valencianes una autovia que unisca Villena amb Muro d’Alcoi? En què ens perjudicarà? Per saber-ho sols has de visitar la Valleta i després reflexionar sobre les paraules de Paco Tortosa: “si algun dia aneu per allí, passegeu la vostra mirada de manera assossegada i observadora, i tot el que veureu us semblarà pura harmonia visual paisatgística. Especialment, si pensem que cada vegada són menys les valls interiors valencianes que queden lliures d’infrastructures de trànsit”.

Aquesta setmana per a visitar:
http://www.autoviavillenamuro.com/
Mitjà d'expressió i coordinació de la plataforma “Salvem la Valleta”.

www.uv.es/ontinyent/centreexcursionista/Benvinguda.html
Pàgina web del “Centre excursionista d’Ontinyent”. Podràs consultar l’excursió reivindicativa per la “Valleta d’Agres”. Eixida a les 9:00h des de l'antiga estació de Bocairent el diumenge dia 1 de març.

http://www.competic.es/ontinyentenbici/
Pàgina web d’“Ontinyent en bici”. El col·lectiu s’adhereix a la jornada reivindicativa “No a l’autovia, sí a la via verda del Xixarra, per un tren digne Xàtiva-Alcoi, sí al territori”. Diumenge dia 1 de març a les 8:30 al Poliesportiu d’Ontinyent per eixir cap a Bocairent i recórrer el tram de la Via Verda fins a Agres. La tornada serà amb el tren que passa per Agres a les 15:36h.

Reunió sobre vials no motoritzats

2009-07-11T12:48:00.002+02:00

El passat dijous cinc de gener tingué lloc la reunió per al seguiment del pla de vials no motoritzats d’Ontinyent. Aquesta comissió que es reunia periòdicament durant la legislatura anterior ha estat la primera que ha convocat l’actual govern.

A la reunió assistiren cinc representants d’“Ontinyent en bici”, un representant d’“Ecologistes en Acció” i un representant de l’associació “Eurobikers”. Per altra banda, el govern tingué una representació de pes amb el regidor d’Urbanisme i Medi Ambient al capdavant, acompanyat pel regidor de Seguretat Ciutadana. Dos tècnics de medi ambient i l’arquitecte municipal foren les persones encarregades d’explicar detalladament amb plànols els projectes que estaven contemplats a l’ordre del dia.

En els diferents punts de l’ordre del dia es tractaren els projectes que comptaran amb carrils bici, així com diferents zones habilitades per als vianants i senderistes. Grans projectes contemplaran carrils bici, com la ciutat del transport que comptarà amb un carril bici de 2 metres d’amplada que serà circular i unirà l’avinguda del tèxtil, el carrer Flassades i el desdoblament de la ronda sud. També el futur hospital tindrà connexió de carril bici. I en un futur es traçarà una xarxa circular que passarà pel pont de Sant Vicent per fer possible la connexió amb bici i a peu de forma segura.

Al llarg de la reunió es comentaren molts aspectes, fins i tot alguns fora de l’ordre del dia. Un dels aspectes aplaudits pels membres dels col·lectius presents fou la nova urbanització de Daniel Gil. Aquesta polèmica obra aportarà més espai per als vianants a costa d’algunes desenes d’aparcaments. Els col·lectius creuen que està més que justificada l’obra quan es disposen de centenars de places al pàrquing del centre comercial El Teler perquè cal donar major protagonisme al vianant i reduir l’ús i abús del vehicle a motor per la ciutat.

Per altra banda, des d’“Ontinyent en bici” es va lamentar que la recent inaugurada via Ramon i Cajal no haja pogut disposar de carril bici, així com la manca de previsió d’un carril bici en la nova urbanització de Daniel Gil.

Al llarg de les dues hores de la reunió es comentà la manca de planificació que ha tingut la ciutat d’Ontinyent al llarg de la seua història. Ontinyent té una herència de carrers estrets que dificulten i sovint impossibiliten una millor urbanització amb espai per tothom: voreres més amples, carrils bici, places per a vianants, espais oberts amb jardins amb convivència amb els vehicles...

En els precs i preguntes, els membres d’“Ontinyent en bici” li presentaren al govern el projecte “Amb bici a l’escola” perquè estudien la viabilitat d’aplicar-lo a l’escola Rafael Juan Vidal. Aquesta seria l’escola pilot i després es podria fer extensiu a altres centres de primària i secundària de la ciutat. El regidor d’Urbanisme i Medi Ambient va rebre la proposta amb els braços oberts. Tal com en el mes de desembre es comprometé l’alcaldessa, els tècnics de medi ambient estudiaran el projecte i en breu es coordinaran amb el responsable del centre.

En aquesta secció, “la bici, bon vici” ja havem parlat del projecte estatal de la coordinadora “Con bici”. Aquest projecte pretén que els xiquets i xiquetes vagen a l’escola de forma segura a peu i amb bici. Per començar a aplicar aquesta iniciativa cal la col·laboració del govern municipal per tal de donar a conèixer la campanya als mitjans de comunicació, realitzar tallers d’educació vial, instal·lar aparcaments de bicicletes a l’escola i crear camins escolars segurs, colze a colze amb la policia local.

Finalment apuntar que des d’“Ontinyent en bici agraïm la convocatòria de la comissió i animem al govern perquè tinga continuïtat amb aquesta. També demanem que es treballe per aplicar els projectes presentats amb el caire previst que té en compte el “Traffic Calm”: pacificar el trànsit per a la convivència, en una mateixa via, de vianants, ciclistes i vehicles a motor.

Sovint ens trobem que més del 80% del carrer està destinat únicament al cotxe. Per què no comencem a parlar del carril cotxe?

La bicicleta pública a Ontinyent

2009-07-11T12:45:00.001+02:00

Catarroja té 27.000 habitants i Dénia 42.000. Aquestes ciutats valencianes compten amb bicicletes públiques finançades per un pla d’acció del 2005-2006. Xàtiva compta amb 30.000 habitants, Ontinyent en té més de 41.000 i Alcoi quasi 70.000. Podrien ser ciutats que disposaren del servei de bicicleta pública? Clar que sí! Així que socarrats, ontinyentins i alcoians haurem de lluitar per a tenir bicicletes públiques a les nostres ciutats!
En el passat article vàrem parlar sobre la bicicleta pública: sistema de lloguer o préstec gratuït de bicicletes en els nuclis urbans. Aquest servei es pot implantar en qualsevol municipi perquè hi ha diferents sistemes que ho faciliten així com subvencions europees, estatals i autonòmiques que ho financen. Tot seguit analitzarem les variables que caldria tenir en compte per fer el supòsit de quin sistema seria l’òptim per a la nostra ciutat.

En primer lloc hauríem de considerar els passos previs a l’aplicació pràctica del projecte. Caldria dibuixar un bon teixit de carrils bici, planificar el trànsit amb carrils 30, zones de prioritat invertida i una ordenança local de circulació. Per a tot això caldran recursos humans, econòmics i un bon marc polític per tal de promoure la bicicleta i motivar la participació ciutadana. L’èxit d’aquest projecte també té a veure amb l’existència d’un pla director per a la utilització de vehicles no motoritzats i a Ontinyent estem d’enhorabona perquè ja en tenim un.

També en els passos previs caldria cercar la coordinació dels diferents sectors socials: polítics i tècnics, empreses de lloguer i comerciants, empresaris, mitjans de comunicació, associacions, plataformes i ONG’s.

En segon lloc i per a escollir quin sistema apliquem haurem de tenir en compte el tamany de la ciutat, el nombre de ciutadans i de visitants que reb. Hem de saber que a les ciutats menors de 200.000 habitants és més eficient implantar un servei manual perquè l’automàtic resulta massa car. Així doncs a Ontinyent el millor seria un servei manual. Les bicicletes estarien a llocs físics com les biblioteques, l’ajuntament, l’estació de trens, la universitat, el poliesportiu... I per tal de no generar més costos el personal funcionari realitzaria el préstec de les bicicletes. S’escomençaria a aplicar en els barris més cèntrics i densos de població i per salvar les zones més abruptes podríem disposar també, d’una flota de bicicletes elèctriques.

En tercer lloc hauríem de tenir en compte la seguretat dels ciclistes urbans. Haurem d’aconseguir que els usuaris de la bicicleta estiguen i es senten segurs. Les campanyes de sensibilització cap a l’ús de la bicicleta i el foment del civisme entre els usuaris de l’espai públic serà fonamental. Ho aconseguirem a partir de l’organització d’events temàtics, disseny de material de promoció, activitats als centres docents, educació vial...

En darrer lloc serà molt positiu que la implantació i foment de la bicicleta pública s’acompanye de mesures restrictives per al cotxe com la zona verda d’aparcament de Barcelona, el peatge per accedir al centre de la ciutat com a Londres o premiar als usuaris de la bicicleta amb una baixada dels impostos com ja es fa a molts països europeus.

Hauríem d’animar als nostres polítics i tècnics perquè apliquen la bicicleta pública a les nostres ciutats en primer lloc perquè aporta molts beneficis i en segon lloc perquè ja ens estem quedant a la cua.

Aquesta setmana per a visitar:
http://www.bicing.com/ / http://www.sevici.es/ / http://www.oxigena.eu/ Pàgines web on podem conèixer els sistemes de bicicleta pública de Barcelona, Sevilla i Dénia respectivament.

La bicicleta pública

2009-07-11T12:23:00.004+02:00

La bicicleta pública
Hui parlarem d’un servei que tal volta el trobem cridaner i fins i tot pioner però ens adonarem que fa molts anys que està implantat a diferents països europeus. Ens referim a la bicicleta pública: sistema de lloguer o préstec gratuït de bicicletes en els nuclis urbans. Aquest sistema es diferencia dels serveis tradicionals de lloguer de bicicletes perquè promou un servei de mobilitat pràctic, ràpid i pensat per a l’ús quotidià.

Aquesta iniciativa té molts avantatges: optimitza l’espai , constitueix una nova opció de transport ràpid, flexible i pràctic en la ciutat. El cost és menor al d’altres transports públics i a més enforteix la identitat local i crea llocs de treball (que en temps de crisi és molt important).

Saps quina fou la primera iniciativa de bicicleta pública? Podem dir que la primera fase del sistema de bicicletes públiques fou el servei que començà fa 30 anys a la ciutat d’Amsterdam. Amb l’objectiu de crear una ciutat més habitable, la capital holandesa dugué endavant un sistema obert de préstec de bicicletes. El sistema tenia una filosofia molt idealista perquè podies agafar i deixar les bicicletes de forma lliure al carrer.

Fixarem la segona fase de la bicicleta pública en el 1995 quan a Copenhague es dugué endavant un sistema de préstec a gran escala anomenat Bycyklen. A la capital danesa encara funciona aquest sistema inserint una moneda que recuperes quan tornes la bicicleta, igual que un carro a un supermercat.

La tercera fase s’inicia l’any 2001 quan nombroses ciutats europees implanten sistemes de bici pública. Actualment està començant la darrera generació amb les targetes amb xip. Aquestes targetes es poden usar per a diferents gestions i pagaments en la ciutat i també per al lloguer de les bicicletes.

Cal apuntar també que hi ha diferents sistemes de préstec. Tres són els sistemes dels que parlarem. Un dels sistemes són els parcs comunitaris de bicicletes. Aquests tenen punts-bici on sols la comunitat adscrita pot recollir deixar les bicicletes. Un segon sistema és el sistema d’atenció personal o manual. Un treballador/a és qui et presta o et recull la bicicleta. I un tercer sistema és l’automàtic, el que utilitzen les grans ciutats. Aquest sistema és més flexible perquè no cal personal per al préstec de bicis. Funciona amb targetes intel·ligents que identifiquen a l’usuari o per mitjà d’un missatge de text de mòbil. En el darrer sistema podem funcionar les 24 hores del dia i a més s’estalvia molt en personal encara que instal·lar la infrastructura té costos majors.

Som europeus? Tenim bicicleta pública? Sí, Vitòria fou la ciutat pionera a Espanya i començà l’any 2000 amb el projecte de les bicicletes públiques. Tot seguit fou la ciutat catalana de Castellbisbal al 2002 i Córdoba al 2003. Hui ja hi ha desenes de ciutats espanyoles que comptem amb un sistema de préstec de bicicletes el qual està consolidant-se com un sistema de transport alternatiu. Sevilla amb 1.500 i Barcelona amb 6.000 unitats i quasi 400 punts de recollida són les ciutats que tenen una major flota de bicicletes.

Creus que seria possible dur endavant un sistema de bicicleta pública a Ontinyent? Guaita perquè en el proper article de la bici, bon vici ho analitzarem!

Per a visitar:
Guía metodológica para la implantación de sistemas de bicicleta pública (2007). Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. Instituto para la diversificación y ahorro de la energía. Madrid.
Podràs trobar-la a la pàgina web: http://www.idae.es/

ELS OBSTACLES DE LA BICI

2008-12-27T13:48:00.001+01:00

Els obstacles de la bici

La bicicleta és ecològica, saludable, ràpida, segura, econòmica, intermodal, pràctica, silenciosa, lleugera i divertida. Llavors, per què no la utilitzem tothom com a mitjà de transport? Eixa és la qüestió que hui intentarem respondre.
Sanz (1996) estructura els factors que dissuadeixen l’ús de la bicicleta en tres grans grups. El primer grup està relacionat amb l’esforç físic o la incomoditat de les distàncies, els pendents, el clima, la contaminació, el soroll, la capacitat de càrrega... En un segon grup classifica els factors relacionats amb la disponibilitat del vehicle i finalment valora la seguretat en una tercera vessant. Doncs bé, tenint en compte eixos tres grups, hauríem de saber analitzar cadascun dels elements que dissuadeix l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport per poder donar una solució i promoure el ciclisme urbà.
Les distàncies, els pendents i el clima són els tres factors fonamentals de la primera categoria. Hem de saber que la bicicleta és un vehicle eficient en les distàncies inferiors als 5 km. A Dinamarca la gent que acudeix a treballar amb bicicleta recorre una distància mitjana de 3,4 km i quan va de compres aproximadament pedaleja 2.000 metres. Per tant, caldrà que les ciutats tinguen els serveis concentrats i no dispersos.
Els pendents incrementen l’esforç de pedaleig i per tant el temps del recorregut. Aquest pot ser un factor dissuassor, encara que amb un bon estat del paviment i amb l’aprofitament de la tecnologia del canvi de desenvolupament de la bicicleta, pot alleugerar-se. A més, la promoció de la bicicleta pot compensar aquest factor com es demostra a les ciutats muntanyenques de la península danesa de Jutlàndia on l’ús de la bici és massiu.
El clima també sol ser un dels factors que prenem com a excusa per a no utilitzar la bici. Doncs resulta que a Finlàndia, país molt fred, el 12% dels desplaçaments a l’hivern es realitzen en bicicleta i a l’estiu augmenten fins al 17%.
La disponibilitat del vehicle és el segon grup que apuntàvem abans Cal saber que es fabriquen 4 vegades més bicicletes que cotxes al món. Qui no té una bicicleta a casa? El parc de bicicletes existent a Espanya és més que suficient per fomentar polítiques d’ús de la bici.
La seguretat és el darrer grup a tractar. Com apuntàvem a l’article anterior, la bicicleta és un mitjà de transport poc perillós donada la seua reduïda capacitat de produir grans danys. Però, en canvi, comporta un risc perquè pot esdevenir-hi un desperfecte. Hi ha accidents de trànsit i morts de ciclistes urbans per la manca de consciència. A més, un altre dels factors relacionats amb la seguretat són els robatoris. Caldria un canvi de consciència dels ciutadans important perquè es roben moltes bicis. Com a exemple, citar les 200.000 denúncies de robatoris de bicicletes que s’esdevingueres a Holanda el 1999, tot i que solament 1 de cada 5 robatoris es denuncia.
Del factor cultural i ideològic no havem parlat en aquestes tres grans categories. A Espanya i altres països europeus tenim la cultura de veure la bicicleta com un mitjà de transport de baixa categoria, d’immigrants, gent sense recursos o propi de joves esportistes o ecologistes. Cal trencar eixe estigma i començar a mostrar que la bicicleta la pot utilitzar tothom: ric o pobre; amb pell blanca, groga o més obscura; flac o gros; filador, teixidor o executiu; mestre o alumne... Ja està bé d’eixos pensaments absurdes! A molts països on el clima és dur, i fins i tot a ciutats amb més costeres que Ontinyent o Alcoi, la gent utilitza la bicicleta com a mitjà de transport. Cal traure’s de sobre els prejudicis i les “tonteries”. És tot un plaer, en Nadal, pedalejar pels carrers d’una ciutat i anar parant als comerços per omplir les alforges de verdures del mercat, dolços del forn i regals d’alguna botiga. Prova-ho i comprovaràs com enganxa. És “el vici de la bici”.

Aquesta setmana per a visitar:

Sanz, A.; Pérez, R; Fernández, T. (1996). La bicicleta en la ciudad. Ministerio de fomento. Madrid.

El cicloturisme

2008-12-27T13:47:00.001+01:00

El cicloturisme

En aquesta secció, “la bici bon vici”, havem parlat de la bicicleta com a mitjà de transport i hui descobrirem una altra possibilitat que té aquesta ferramenta: el cicloturisme. Fer turisme en la bicicleta és una pràctica arrelada en molts països europeus per gent que cerca un turisme net i saludable.

Hem de tenir en compte que, com apunta Sanz (1996), la bicicleta comporta un risc perquè pot esdevenir un desperfecte, però en canvi és un mitjà de transport poc perillós perquè la capacitat de produir grans danys és molt reduïda (aquesta capacitat depèn de la massa i la velocitat).El risc que pot tenir una persona quan va en bicicleta és redueix si anem per camins segurs i una forma d’anar per senders segurs és utilitzar les Vies Verdes (VV). Aquestes vies són antigues línies de ferrocarrils en desús que han estat condicionades per als vianants i ciclistes on el trànsit motoritzat està restringit. A Espanya tenim més de 7.600 km de línies ferroviàries sense servei i actualment disposem de 65 vies verdes condicionades que sumen en total 1.600 km.

Les vies verdes són camins excepcionals per a anar amb la família i gaudir en bicicleta d’un entorn natural sense desnivells i lliure de cotxes. És per això que cal reivindicar a ADIF que facilite poder portar les bicicletes com a equipatge a tots els trens. Fins ara, les bicicletes sols es poden pujar als trens regionals i els trens de rodalies, fet que dificulta que els cicloturistes puguen realitzar les VV sense utilitzar el cotxe.

Al País Valencià tenim vàries Vies Verdes condicionades i també d’altres transitables. La de més llarg recorregut és la via verda d’Ojos Negros que s’inicia a Teruel i continua amb la Via Xurra que arriba a València. També tenim les vies verdes de la Safor, Serpis, Alcoi, Maigmó i Torrevella. Hauríem de remarcar especialment la Via Verda del Xixarra que uneix Villena amb Muro d’Alcoi i que està amenaçada pel polèmic traçat de l’autovia Villena-Alcoi.

Un altre entorn idoni per practicar el cicloturisme és la meravellosa illa de Formentera. Aquesta illa mediterrània a males penes té desnivell, té una envergadura de 20km i un entramat de camins que fan la pràctica cicloturista segura i encantadora perquè sempre pedaleges vora mar. També cal lamentar que el centre de formació innovació i recursos educatius d’Ontinyent no podrà ofertar per quart any consecutiu el curs tan ambicionat pel professorat “Cicloturisme a Formentera” per la negativa de Conselleria.

Finalment apuntar que si bé el cicloturisme podem practicar-lo pels traçats viaris convencionals, les VV són traçats idonis per iniciar-se. Cal pensar que anant amb bicicleta consumim aproximadament unes 12,5 quilocalories per quilòmetre, mentre que si anem a peu en consumim 52,5. És per això que la bici és un mitjà molt idoni per realitzar llargues travessies com, per exemple, el Camí de Santiago.

Anima’t, fes el pròxim viatge en bici i recórre una Via Verda. Molt a prop de casa en tens una. Voràs quina passada!

Aquesta setmana per a visitar:

http://www.viasverdes.com/ pàgina web on podràs trobar tota la informació sobre les vies verdes.

Sanz, A.; Perez, R; Fernández, T (1996). La bicicleta en la ciudad. Ministerio de fomento. Madrid.

Tortosa, P.; Fornés, M.(2002). España en bici. RBA. Barcelona.

En bici a l’escola

2008-12-27T13:46:00.002+01:00

En bici a l’escola

Alguna vegada t’has aturat a pensat què suposaria per a un xiquet poder anar a l’escola en bici? La bicicleta representa per als xiquets una conquesta de llibertat, una ferramenta per al joc i l’aprenentatge a partir de la relació en l’entorn. Per altra banda, per a la ciutat significa un mitjà de transport net que disminueix la contaminació, el soroll i els problemes de trànsit.

Doncs bé, hui et presente el projecte estatal anomenat “Con bici al cole”. Aquest projecte que promou la coordinadora “Con bici” té per objectiu final que els xiquets i xiquetes vagen a l’escola en bici de forma autònoma.

La dificultat per poder dur endavant la iniciativa “En bici a l’escola” radica en l’escassa atenció que presenten les ciutats a les necessitats de desplaçament dels xiquets. Seria meravellós que l’alumnat fós autònom per anar amb seguretat a l’escola, a les activitats extraescolars, a casa dels amics... Pensa en tots els avantatges per al medi ambient, per al trànsit rodat i la convivència social i, també, per als pares; un estalvi econòmic i de temps molt important.

Hui en dia hem entrat en un cercle viciós, portem als nostres fills a l’escola amb el cotxe i això provoca un augment del trànsit motoritzat i com a conseqüència més perill. Quan més perill, més por tenim i per tant més pares portem als fills amb el cotxe. Aquest fet resulta paradòxic si ho confrontem amb els estudis que demostren que la contaminació produïda pel trànsit rodat afecta als xiquets amb infermetats respiratòries així com amb una major possibilitat de contraure leucèmia. A més, també està demostrat que un xiquet dintre del cotxe respira més CO2 que quan està fora.

I què cal fer per aplicar el projecte “En bici a l’escola”? Per dur endavant aquesta campanya cal, en primer lloc un canvi de mentalitat important en el conjunt de la societat. Haurem de conscienciar pares i mares, alumnat i professorat, ajuntament i policia local a partir d’una campanya de publicitat als comerços i Mitjans de Comunicació. Intentarem obtenir de la relació casa-escola una ferramenta pedagògica per a aconseguir un espai de socialització, autonomia i civisme. En segon terme haurem de crear camins escolars; convertir els trajectes habituals que recorre l’alumne en camins segurs. Per aconseguir aquests passos necessitarem una estreta col·laboració de l’ajuntament, la policia local i un canvi de conducta en aquells qui condueixen vehicles motoritzats. En tercer lloc haurem de formar els usuaris de la bicicleta en tallers d’educació vial perquè anar en bicicleta requereix comprendre bé el trànsit, repartir de forma eficaç l’atenció i tenir la capacitat psicomotriu adequada. Finalment estudiarem la creació de rutes per a anar amb bici i a peu a l’escola i l’establiment de diferents parades per recollir l’alumnat.

Una vegada vist aquest fantàstic projecte, recordar-te que aquesta campanya fou un dels temes tractats el passat 22 i 23 de novembre a Ontinyent en la “V Trobada de grups valencians que promocionen i defensen la bicicleta com a mitjà de transport”. Aquest programa es posarà a debat la propera setmana perquè de l’1 al 5 de desembre està programat dur a terme la “1ª Setmana de mobilitat sostenible” al CEIP Rafael Juan Vidal d’Ontinyent. Durant 5 dies els i les alumnes de l’escola RJV aprendran d’una forma participativa els avantatges d’utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport alternatiu.

En darrer lloc m’agradaria remarcar la dita que apunta que els hàbits que s’adquireixen de menuts perduren en l’edat adulta. Per això la campanya “En bici a l’escola” és molt important perquè pot ser la base, el principi d’un futur més coherent en els desplaçaments i en l’ús i abús dels transports motoritzats. Un futur per convertir les ciutats en llocs per a viure i no sols per circular.

Aquesta setmana per visitar:
http://www.conbicialcole.com/
Aquesta pàgina web presenta el projecte “En bici a l’escola” i explica quins són els passos per dur-lo endavant. A més dóna materials i recursos per treballar el projecte a l’escola (unitats didàctiques i jocs on-line, entre d’altres).

El cost medi-ambiental de tenir cotxe

2008-12-27T13:45:00.001+01:00

El cost medi-ambiental de tenir cotxe

En el primer article d’aquesta secció “la bici, bon vici” vàrem apuntar que cal utilitzar la bicicleta perquè és saludable, pràctica, ràpida, econòmica, lleugera, intermodal... En el segon article vàrem analitzar el cost personal de tenir un cotxe, que pot arribar als 500€ mensuals (quantitat resultant de la despesa de comprar el cotxe i la suma econòmica del segur, la contribució, el canvi de pneumàtics, el canvi d’oli i de filtres, la benzina, la ITV, les reparacions...). I en aquest tercer article donarem un pas més perquè analitzarem els costos del cotxe que gairebé cap ciutadà es planteja i que per això els anomenarem costos “ocults”.

Creus que els cotxes tan sols tenen una despesa econòmica individual? La comptabilitat ecològica estudia tots els costos, tant els visibles com els ocults, els que paga l’usuari i els que paga el conjunt de la societat, els que poden expressar-se en diners i els que no. Holzapfel (1988) té en compte set categories: les víctimes de la carretera, el soroll, la contaminació atmosfèrica, el consum energètic, el consum de superfície, l’ecologia animal i les repercussions socials com el canvi de funcions del carrer o la impossibilitat perquè els xiquets i la gent gran puguen utilitzar-lo.

Las característiques de la mobilitat actual es poden dur endavant perquè l’usuari assumeix tan sols una part de les despeses ja que bona part de les despeses directes i indirectes no es compten. D’acord amb els paràmetres abans esmentats, diferents autors estableixen que el cost d’anar en cotxe es situa al voltant de 90€ per persona i quilòmetre, el de l’autobús al voltant dels 40€ i el del ferrocarril de 23€. Així Noy (1996) apunta que el cost “real” de l’automòbil suposà en 1995 el 14,2% del PIB espanyol que fou el doble de las aportacions que realitzà tot el sector del transport a la societat.

La direcció general de trànsit calcula que els accidents de trànsit costen a Espanya aproximadament 1,2 bilions de pessetes anuals. Així i tot encara que fem eixe càlcul aproximat sempre hi ha unes despeses que no són ben bé quantificables, com són les víctimes. A Espanya en 7 anys s’ha reduït gairebé a la meitat el número de víctimes de trànsit, però segueixen sent moltes, 2.741 en el 2007. Tothom relaciona les víctimes als accidents de trànsit, però no són les úniques víctimes. Segons un estudi de la Unió Europea la pol·lució urbana provoca 16.000 morts a l’any al nostre país i aquesta contaminació prové majoritàriament de l’ús abusiu dels vehicles a motor privats. A més, a Europa 100 milions de persones es troben exposades a un nivells sonors per sobre dels 55 decibels, límit recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El trànsit rodat és una de les fonts principals de soroll a les zones urbanes, que arriba a representar al voltant d’un 80% de la contaminació acústica total.

Una vegada fet aquest repàs, cal remarcar que qui utilitza la bicicleta contribueix a una menor despesa social perquè les emissions de CO2 tenen conseqüències nocives per a la salut de les persones amb el cost sanitari i laboral corresponent. També hem de recordar que la bicicleta és saludable. Qui utilitza la bicicleta com a mitjà de transport està fent activitat física i eixa activitat física repercuteix en un menor cost sanitari, perquè les persones que realitzen exercici físic pateixen menys infermetats i, per tant, contribueixen a un estalvi sanitari important (diferents investigacions ho demostren).

Per tant, com havem vist, tot aquell ciutadà que utilitza la bicicleta com a mitjà de transport contribueix a un estalvi sanitari i ecològic molt important. Penseu que seria un desgavell demanar que l’Estat donés avantatges fiscals a tot aquell que empra la bici com a mitjà de transport? Deixem eixa qüestió en l’aire esperant que algú ens conteste, almenys fins al proper Crònica. Salut, pedal i recorda: a la fira no vages si ... bon cap de setmana! AH! Els embussos que es formen per estes dates els pots evitar si et desplaces amb bici!

Aquesta setmana per a consultar:
Miralles-Guash, C. (2002). Ciudad y transporte, el bicomio imperfecto. Ariel geografia. Barcelona.
En aquest llibre podrem trobar les teories de Holzapfel i Noy.
http://www.dgt.es/ pàgina web de la direcció general de trànsit.

2008-10-31T15:25:00.002+01:00

Ciclista multat a Ontinyent durant la “I setmana de la mobilitat sostenible”
Tot seguit els contaré el cas que em va ocórrer el dimarts 23 de setembre a les 8:50h quan anava al meu treball amb la bicicleta.
Sóc mestre i aquest curs m’han donat la plaça al meu poble, Ontinyent. És per això que he decidit anar cada dia a l’escola amb la bicicleta per fer ús d’un transport sostenible; que falta li fa a Ontinyent, gaudir de pedalejar i sobretot donar exemple al meu alumnat.
Doncs bé, el dimarts com cada dia a les 8:45h deixe ma casa per anar a l’escola amb la bicicleta i quan estic enfilant-me per la costera del jutjat veig que hi ha un policia local sobre el pas de vianants que assenyala que els vehicles que van en la meua direcció no poden passar. Jo em trobe pujant la dura pendent del jutjat a 8 km/h i pense que parar em suposaria un gran esforç per després moure. Faig un cop d’ull al meu voltant i no endevine cap vehicle, sols dues persones a l’altre extrem del carrer que en breu es disposaran a creuar pel pas. Avalue la situació i trobe que no faria mal ningú creuant en aquell precís instant. Tot seguit, em col•loque al costat de la vorera i passe de forma tranquil•la pedalejant paral•lelament a un altre pas de vianants que em duu fins al pont de Santa Maria.
De sobte escolte un estrident xiulet darrere meu i m’ature per vore si es reclama la meua atenció. El policia ve enfurismat i m’ordena que baixe de la bicicleta. Em demana per què no he parat i jo li explique que anava pujant una costera i com que em venia malament parar, he passat amb el pensament que no faria mal ningú perquè no era un vehicle perillós a motor. En tota l’educació del món li demane perdó i li assegure que no ho tornaré a fer.
“Lleva usted el DNI?” Pense que tal volta no m’ha entès i li ho torne a explicar però crec que eixe no és el problema perquè he fet l’esforç d’adreçar-me en castellà. Jo li’l done sense badar boca i alhora, em quede mirant una filera de cotxes malament estacionats mentre el senyor policia sense més ni menys em posa una multa de 91 euros.
Em quede esbojarrat, palplantat i sense més li apunte que “actúa usted de forma muy pedagógica para fomentar el uso de la bicicleta”. Sense dir ni piu però amb molta ràbia i impotència me’n vaig a classe perquè la música d’entrada deu d’estar sonant.
Pensen vostès que el policia ha actuat correctament parant a un ciclista pujant una dura costera? Cal considerar al ciclista com un vehicle a motor que hauria d’haver parat o com un vianant que pot passar? L’import de la multa, 92€, és excessiu?
Ah! Aquest fet per a més paradoxa succeeix durant la “I setmana de la mobilitat sostenible” que s’organitza a Ontinyent per celebrar que el dilluns dia 22 de setembre és el dia europeu sense cotxe.
I si m’ho permeteu, us done un consell: així i tot, AMB BICI SÍ, GRÀCIES!
Joan Mira amb el recolzament de l’associació “Ontinyent amb bici”.

El cotxe em costa 500 € al mes!

2008-10-28T19:02:00.005+01:00

El cotxe em costa 500 € al mes!
T’has posat alguna vegada a pensar quant et costa el teu cotxe al mes? I a l’any? Què podries fer si t’estalviares eixos diners?
Anem a fer un supòsit i calcular les despeses aproximades d’un cotxe de gasoil de motor 1.9CC i 100CV que fa 15.000 km l’any.
Entre les diferents despeses tenim: segur del cotxe 350€. Contribució 150€, canvi de pneumàtics 150€ (calculem que els canviem cada 60.000 km), canvi d’oli i filtres 200€, gasoil anual 2.875€ (calcul realitzat per a un consum mitjà -ciutat carretera- de 6’5%, tenint en compte que el litre de gasoil val 1’25€), altres possibles despeses 200€ (ITV, manteniment, reparacions). El total dels costos ascendeix a 3.925€.
Ara bé, el següent pas és calcular què ens ha costat el cotxe. Un cotxe mitjà de les característiques que hem especificat està al voltant dels 18.000€ (comptant que és dels econòmics). Si aquest cotxe té una durada de 10 anys el cost anual equival a 5.725€ que dividint-lo per 12, ens eixirà 477€ al mes.
Finalment sabem que cada quilòmetre recorregut amb el nostre cotxe ens costa 38 cèntims d’euro. Aquest és un càlcul realitzat a l’engròs, però cal ser conscients que hi poden haver més despeses, per exemple si tenim un cop o accident. A més a més el preu del segur està calculat per a una persona major de 25 anys i no és un segur a tot risc.
Un altre dels aspectes que tampoc hem tingut en compte és l’aparcament. Si tenim una plaça d’aparcament privada caldria sumar uns 18.000€, o 50€ al mes, si el lloguem, tirant per baix. Tampoc s’han previst les multes de zona blava, d’aparcament, de velocitat...
Ah! Una altra cosa, aquests càlculs els hem realitzat comptant que qui compra el cotxe ho fa al comptat, perquè si no fos així caldria calcular els interessos de 18.000€. Si els paguem en 7 anys amb un bon préstec personal al 7%, els interessos pujaran a 4.820€ que suposarà un increment mensual de 40€ durant 10 anys.
D’acord amb el càlcul realitzat i sense tenir en compte els factors de l’aparcament, multes, xapa i pintura, possibles interessos per demanar un préstec... una persona o una família que en compte de tenir dos cotxes en té un, disposa de 16€ diaris per fer servir els transports públics.
Tal volta penses que aquests costos no corresponen al teu cotxe perquè sols fas desplaçaments curts pel poble. Doncs bé, les despeses d’un cotxe que tan sols fa 5.000km a l’any sumen més de 300€ al mes. Et sembla excessiu? Clar, pràcticament, llevat del combustible, tens les mateixes despeses que un altre vehicle que en fa 15.000 km a l’any.
Per altra banda si calculem que fem 4 desplaçaments al dia per anar a treballar de 3km cadascun i anem amb bicicleta, podem arribar a estalviar-nos, sols amb el combustible, 600€ a l’any. Si comparem el cost del cotxe respecte del d’una bicicleta, la relació resulta irrisòria. Fixa’t, una bona bicicleta urbana la podem tenir amb gairebé 300€ i amb 100€ més la podem equipar amb alforges, llum davantera i darrera, una manxa, comptaquilòmetres. Les reparacions de la bicicleta són barates i senzilles, tant que un sol, amb una mica de pràctica, pot aprendre a arreglar una punxada o ajustar-se els frens.
El cotxe ens dóna molta llibertat? Quants viatges podríem fer amb 5.725€ a l’any? Quants sopars podríem fer amb 500€ al mes? A quants espectacles podríem assistir amb 500€ al mes? Pensa que 500€ és la meitat d’un sou de 1.000€!
Doncs bé, una vegada feta la anàlisi del cost que suposa tenir cotxe caldria reflexionar sobre la possibilitat de prescindir d’un vehicle motoritzat i utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport sempre que siga possible. D’aquesta forma disposarem de gairebé 500€ al mes que equival al pagament d’una hipoteca de 100.000€ en 35 anys.

En aquest article hem analitzat el cost econòmic individual que suposa un cotxe però en cap cas s’ha tingut en compte el cost ecològic i social dels cotxes. Guaita, perquè al proper article ho analitzarem!

Per què utilitzar la bicicleta?

2008-10-28T18:50:00.004+01:00

Per què utilitzar la bicicleta?
A nombroses ciutats europees 1 de cada 3 desplaçaments urbans es fa amb bicicleta. Cada transport té el seu moment òptim d’ús i el de la bici és el de les distàncies curtes urbanes. Més del 30% dels viatges en cotxe a Europa cobreix una distància inferior a 3km i el 50% és inferior als 5km. Aquestes distàncies poden fer-se amb bicicleta en uns 15 o 20 minuts. D’aquesta forma s’eviten els efectes negatius per al medi ambient i es duu a terme la quantitat d’activitat física recomanable.
Hi ha moltes raons per utilitzar la bici com a mitjà de transport i els companys del club de bicicleta de Catalunya n’apunten 10.
En primer lloc, hem de pensar que la bicicleta és ECOLÒGICA. L’efecte d’anar amb bicicleta a treballar pot estalviar a l’atmosfera 383 kg de CO2 l’any per persona si calculem un trajecte de 5 km en cotxe de gasoil de 100CV circulant per ciutat.
En segon lloc, la bicicleta és ECONÒMICA perquè a més de ser un vehicle molt barat, no has de pagar benzina, aparcament, segur, impost de circulació, costoses reparacions, canvi d’oli, de filtres, de pneumàtics…
També és SALUDABLE. 30 minuts diaris et mantenen en forma i hem de saber que una alimentació equilibrada no és suficient per a una vida sana. Muntar en bicicleta enforteix la musculatura, ajuda a prevenir els mals d’esquena, enforteix el sistema immunològic, combat l’estrès i el tabaquisme i proporciona a tot l’organisme una sensació de benestar.
La cinquena raó, la bicicleta és RÀPIDA. Els embussos no t’afecten. Quan de temps tardes anant al teu treball amb cotxe? I amb bicicleta? Quan vas en bici cal pensar en els recorreguts menys transitats i segurs i també en els possibles desnivells de la ciutat. Així i tot, si et trobes amb alguna costera la podràs salvar canviant de marxa (per tant no tens excusa per dir que a Ontinyent no és pot anar amb bici!).
PRÀCTICA, només cal pujar i pedalejar. A més a més hui en dia pots equipar-te la bicicleta amb alforges per poder dur el pes.
SILENCIOSA, l’únic transport que no fa soroll (mira que són esgarrifosos els sorolls de les motos ).
SEGURA, menys velocitat, més seguretat.
LLEUGERA, ocupa poc espai i no necessita grans infraestructures. INTERMODAL, pots combinar-la amb els transports públics (a Madrid ja hi ha autobusos amb porta-bicicletes incorporats).
I a més GAUDEIXES PEDALEJANT.
T’imagines que visquérem a una ciutat més coherent i conscienciada en l’ús dels cotxes? Quin desgavell si tots els ontinyentins utilitzarem la bici per anar a treballar! Els mitjans de comunicació dirien que els ontinyentins s’han tornat bojos. Que un OVNI o un fenomen estrany els ha imbuït perquè no utilitzen els vehicles a motor. Menys sorolls i menys contaminació, més espais lliures, desplaçaments més segurs, menys estrès, menys consum, ahhhhhhh! Quin desastre!!
T’anime perquè contribueixques a eixe desastre. Ves el proper dilluns amb bici al teu treball. Tens 10 raons per fer-ho i si encara no estàs convençut/da en el proper Crònica analitzarem la despesa econòmica i ecològica que suposa tenir cotxe.

(Les xifres de l’article han estat facilitades per la coordinadora en defensa de la bici i pel bicicleta club de Catalunya).

A visitar:
Pàgina web de la coordinadora estatal en defensa de la bici: www.mejorconbici.com