Ciclista multat a Ontinyent durant la “I setmana de la mobilitat sostenible”
Tot seguit els contaré el cas que em va ocórrer el dimarts 23 de setembre a les 8:50h quan anava al meu treball amb la bicicleta.
Sóc mestre i aquest curs m’han donat la plaça al meu poble, Ontinyent. És per això que he decidit anar cada dia a l’escola amb la bicicleta per fer ús d’un transport sostenible; que falta li fa a Ontinyent, gaudir de pedalejar i sobretot donar exemple al meu alumnat.
Doncs bé, el dimarts com cada dia a les 8:45h deixe ma casa per anar a l’escola amb la bicicleta i quan estic enfilant-me per la costera del jutjat veig que hi ha un policia local sobre el pas de vianants que assenyala que els vehicles que van en la meua direcció no poden passar. Jo em trobe pujant la dura pendent del jutjat a 8 km/h i pense que parar em suposaria un gran esforç per després moure. Faig un cop d’ull al meu voltant i no endevine cap vehicle, sols dues persones a l’altre extrem del carrer que en breu es disposaran a creuar pel pas. Avalue la situació i trobe que no faria mal ningú creuant en aquell precís instant. Tot seguit, em col•loque al costat de la vorera i passe de forma tranquil•la pedalejant paral•lelament a un altre pas de vianants que em duu fins al pont de Santa Maria.
De sobte escolte un estrident xiulet darrere meu i m’ature per vore si es reclama la meua atenció. El policia ve enfurismat i m’ordena que baixe de la bicicleta. Em demana per què no he parat i jo li explique que anava pujant una costera i com que em venia malament parar, he passat amb el pensament que no faria mal ningú perquè no era un vehicle perillós a motor. En tota l’educació del món li demane perdó i li assegure que no ho tornaré a fer.
“Lleva usted el DNI?” Pense que tal volta no m’ha entès i li ho torne a explicar però crec que eixe no és el problema perquè he fet l’esforç d’adreçar-me en castellà. Jo li’l done sense badar boca i alhora, em quede mirant una filera de cotxes malament estacionats mentre el senyor policia sense més ni menys em posa una multa de 91 euros.
Em quede esbojarrat, palplantat i sense més li apunte que “actúa usted de forma muy pedagógica para fomentar el uso de la bicicleta”. Sense dir ni piu però amb molta ràbia i impotència me’n vaig a classe perquè la música d’entrada deu d’estar sonant.
Pensen vostès que el policia ha actuat correctament parant a un ciclista pujant una dura costera? Cal considerar al ciclista com un vehicle a motor que hauria d’haver parat o com un vianant que pot passar? L’import de la multa, 92€, és excessiu?
Ah! Aquest fet per a més paradoxa succeeix durant la “I setmana de la mobilitat sostenible” que s’organitza a Ontinyent per celebrar que el dilluns dia 22 de setembre és el dia europeu sense cotxe.
I si m’ho permeteu, us done un consell: així i tot, AMB BICI SÍ, GRÀCIES!
Joan Mira amb el recolzament de l’associació “Ontinyent amb bici”.
Tot seguit els contaré el cas que em va ocórrer el dimarts 23 de setembre a les 8:50h quan anava al meu treball amb la bicicleta.
Sóc mestre i aquest curs m’han donat la plaça al meu poble, Ontinyent. És per això que he decidit anar cada dia a l’escola amb la bicicleta per fer ús d’un transport sostenible; que falta li fa a Ontinyent, gaudir de pedalejar i sobretot donar exemple al meu alumnat.
Doncs bé, el dimarts com cada dia a les 8:45h deixe ma casa per anar a l’escola amb la bicicleta i quan estic enfilant-me per la costera del jutjat veig que hi ha un policia local sobre el pas de vianants que assenyala que els vehicles que van en la meua direcció no poden passar. Jo em trobe pujant la dura pendent del jutjat a 8 km/h i pense que parar em suposaria un gran esforç per després moure. Faig un cop d’ull al meu voltant i no endevine cap vehicle, sols dues persones a l’altre extrem del carrer que en breu es disposaran a creuar pel pas. Avalue la situació i trobe que no faria mal ningú creuant en aquell precís instant. Tot seguit, em col•loque al costat de la vorera i passe de forma tranquil•la pedalejant paral•lelament a un altre pas de vianants que em duu fins al pont de Santa Maria.
De sobte escolte un estrident xiulet darrere meu i m’ature per vore si es reclama la meua atenció. El policia ve enfurismat i m’ordena que baixe de la bicicleta. Em demana per què no he parat i jo li explique que anava pujant una costera i com que em venia malament parar, he passat amb el pensament que no faria mal ningú perquè no era un vehicle perillós a motor. En tota l’educació del món li demane perdó i li assegure que no ho tornaré a fer.
“Lleva usted el DNI?” Pense que tal volta no m’ha entès i li ho torne a explicar però crec que eixe no és el problema perquè he fet l’esforç d’adreçar-me en castellà. Jo li’l done sense badar boca i alhora, em quede mirant una filera de cotxes malament estacionats mentre el senyor policia sense més ni menys em posa una multa de 91 euros.
Em quede esbojarrat, palplantat i sense més li apunte que “actúa usted de forma muy pedagógica para fomentar el uso de la bicicleta”. Sense dir ni piu però amb molta ràbia i impotència me’n vaig a classe perquè la música d’entrada deu d’estar sonant.
Pensen vostès que el policia ha actuat correctament parant a un ciclista pujant una dura costera? Cal considerar al ciclista com un vehicle a motor que hauria d’haver parat o com un vianant que pot passar? L’import de la multa, 92€, és excessiu?
Ah! Aquest fet per a més paradoxa succeeix durant la “I setmana de la mobilitat sostenible” que s’organitza a Ontinyent per celebrar que el dilluns dia 22 de setembre és el dia europeu sense cotxe.
I si m’ho permeteu, us done un consell: així i tot, AMB BICI SÍ, GRÀCIES!
Joan Mira amb el recolzament de l’associació “Ontinyent amb bici”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada