El cost medi-ambiental de tenir cotxe
En el primer article d’aquesta secció “la bici, bon vici” vàrem apuntar que cal utilitzar la bicicleta perquè és saludable, pràctica, ràpida, econòmica, lleugera, intermodal... En el segon article vàrem analitzar el cost personal de tenir un cotxe, que pot arribar als 500€ mensuals (quantitat resultant de la despesa de comprar el cotxe i la suma econòmica del segur, la contribució, el canvi de pneumàtics, el canvi d’oli i de filtres, la benzina, la ITV, les reparacions...). I en aquest tercer article donarem un pas més perquè analitzarem els costos del cotxe que gairebé cap ciutadà es planteja i que per això els anomenarem costos “ocults”.
Creus que els cotxes tan sols tenen una despesa econòmica individual? La comptabilitat ecològica estudia tots els costos, tant els visibles com els ocults, els que paga l’usuari i els que paga el conjunt de la societat, els que poden expressar-se en diners i els que no. Holzapfel (1988) té en compte set categories: les víctimes de la carretera, el soroll, la contaminació atmosfèrica, el consum energètic, el consum de superfície, l’ecologia animal i les repercussions socials com el canvi de funcions del carrer o la impossibilitat perquè els xiquets i la gent gran puguen utilitzar-lo.
Las característiques de la mobilitat actual es poden dur endavant perquè l’usuari assumeix tan sols una part de les despeses ja que bona part de les despeses directes i indirectes no es compten. D’acord amb els paràmetres abans esmentats, diferents autors estableixen que el cost d’anar en cotxe es situa al voltant de 90€ per persona i quilòmetre, el de l’autobús al voltant dels 40€ i el del ferrocarril de 23€. Així Noy (1996) apunta que el cost “real” de l’automòbil suposà en 1995 el 14,2% del PIB espanyol que fou el doble de las aportacions que realitzà tot el sector del transport a la societat.
La direcció general de trànsit calcula que els accidents de trànsit costen a Espanya aproximadament 1,2 bilions de pessetes anuals. Així i tot encara que fem eixe càlcul aproximat sempre hi ha unes despeses que no són ben bé quantificables, com són les víctimes. A Espanya en 7 anys s’ha reduït gairebé a la meitat el número de víctimes de trànsit, però segueixen sent moltes, 2.741 en el 2007. Tothom relaciona les víctimes als accidents de trànsit, però no són les úniques víctimes. Segons un estudi de la Unió Europea la pol·lució urbana provoca 16.000 morts a l’any al nostre país i aquesta contaminació prové majoritàriament de l’ús abusiu dels vehicles a motor privats. A més, a Europa 100 milions de persones es troben exposades a un nivells sonors per sobre dels 55 decibels, límit recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El trànsit rodat és una de les fonts principals de soroll a les zones urbanes, que arriba a representar al voltant d’un 80% de la contaminació acústica total.
Una vegada fet aquest repàs, cal remarcar que qui utilitza la bicicleta contribueix a una menor despesa social perquè les emissions de CO2 tenen conseqüències nocives per a la salut de les persones amb el cost sanitari i laboral corresponent. També hem de recordar que la bicicleta és saludable. Qui utilitza la bicicleta com a mitjà de transport està fent activitat física i eixa activitat física repercuteix en un menor cost sanitari, perquè les persones que realitzen exercici físic pateixen menys infermetats i, per tant, contribueixen a un estalvi sanitari important (diferents investigacions ho demostren).
Per tant, com havem vist, tot aquell ciutadà que utilitza la bicicleta com a mitjà de transport contribueix a un estalvi sanitari i ecològic molt important. Penseu que seria un desgavell demanar que l’Estat donés avantatges fiscals a tot aquell que empra la bici com a mitjà de transport? Deixem eixa qüestió en l’aire esperant que algú ens conteste, almenys fins al proper Crònica. Salut, pedal i recorda: a la fira no vages si ... bon cap de setmana! AH! Els embussos que es formen per estes dates els pots evitar si et desplaces amb bici!
Aquesta setmana per a consultar:
Miralles-Guash, C. (2002). Ciudad y transporte, el bicomio imperfecto. Ariel geografia. Barcelona.
En aquest llibre podrem trobar les teories de Holzapfel i Noy.
http://www.dgt.es/ pàgina web de la direcció general de trànsit.
En el primer article d’aquesta secció “la bici, bon vici” vàrem apuntar que cal utilitzar la bicicleta perquè és saludable, pràctica, ràpida, econòmica, lleugera, intermodal... En el segon article vàrem analitzar el cost personal de tenir un cotxe, que pot arribar als 500€ mensuals (quantitat resultant de la despesa de comprar el cotxe i la suma econòmica del segur, la contribució, el canvi de pneumàtics, el canvi d’oli i de filtres, la benzina, la ITV, les reparacions...). I en aquest tercer article donarem un pas més perquè analitzarem els costos del cotxe que gairebé cap ciutadà es planteja i que per això els anomenarem costos “ocults”.
Creus que els cotxes tan sols tenen una despesa econòmica individual? La comptabilitat ecològica estudia tots els costos, tant els visibles com els ocults, els que paga l’usuari i els que paga el conjunt de la societat, els que poden expressar-se en diners i els que no. Holzapfel (1988) té en compte set categories: les víctimes de la carretera, el soroll, la contaminació atmosfèrica, el consum energètic, el consum de superfície, l’ecologia animal i les repercussions socials com el canvi de funcions del carrer o la impossibilitat perquè els xiquets i la gent gran puguen utilitzar-lo.
Las característiques de la mobilitat actual es poden dur endavant perquè l’usuari assumeix tan sols una part de les despeses ja que bona part de les despeses directes i indirectes no es compten. D’acord amb els paràmetres abans esmentats, diferents autors estableixen que el cost d’anar en cotxe es situa al voltant de 90€ per persona i quilòmetre, el de l’autobús al voltant dels 40€ i el del ferrocarril de 23€. Així Noy (1996) apunta que el cost “real” de l’automòbil suposà en 1995 el 14,2% del PIB espanyol que fou el doble de las aportacions que realitzà tot el sector del transport a la societat.
La direcció general de trànsit calcula que els accidents de trànsit costen a Espanya aproximadament 1,2 bilions de pessetes anuals. Així i tot encara que fem eixe càlcul aproximat sempre hi ha unes despeses que no són ben bé quantificables, com són les víctimes. A Espanya en 7 anys s’ha reduït gairebé a la meitat el número de víctimes de trànsit, però segueixen sent moltes, 2.741 en el 2007. Tothom relaciona les víctimes als accidents de trànsit, però no són les úniques víctimes. Segons un estudi de la Unió Europea la pol·lució urbana provoca 16.000 morts a l’any al nostre país i aquesta contaminació prové majoritàriament de l’ús abusiu dels vehicles a motor privats. A més, a Europa 100 milions de persones es troben exposades a un nivells sonors per sobre dels 55 decibels, límit recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El trànsit rodat és una de les fonts principals de soroll a les zones urbanes, que arriba a representar al voltant d’un 80% de la contaminació acústica total.
Una vegada fet aquest repàs, cal remarcar que qui utilitza la bicicleta contribueix a una menor despesa social perquè les emissions de CO2 tenen conseqüències nocives per a la salut de les persones amb el cost sanitari i laboral corresponent. També hem de recordar que la bicicleta és saludable. Qui utilitza la bicicleta com a mitjà de transport està fent activitat física i eixa activitat física repercuteix en un menor cost sanitari, perquè les persones que realitzen exercici físic pateixen menys infermetats i, per tant, contribueixen a un estalvi sanitari important (diferents investigacions ho demostren).
Per tant, com havem vist, tot aquell ciutadà que utilitza la bicicleta com a mitjà de transport contribueix a un estalvi sanitari i ecològic molt important. Penseu que seria un desgavell demanar que l’Estat donés avantatges fiscals a tot aquell que empra la bici com a mitjà de transport? Deixem eixa qüestió en l’aire esperant que algú ens conteste, almenys fins al proper Crònica. Salut, pedal i recorda: a la fira no vages si ... bon cap de setmana! AH! Els embussos que es formen per estes dates els pots evitar si et desplaces amb bici!
Aquesta setmana per a consultar:
Miralles-Guash, C. (2002). Ciudad y transporte, el bicomio imperfecto. Ariel geografia. Barcelona.
En aquest llibre podrem trobar les teories de Holzapfel i Noy.
http://www.dgt.es/ pàgina web de la direcció general de trànsit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada