Via Verda Dénia-Carcaixent

Anar a les Illes Balears en vaixell des de Dénia és una situació molt atractiva per al cicloturista, però no ho es tant arribar a la capital de La Marina Alta sense tenir que utilitzar el cotxe. La combinació de tren i bici per arribar a Dénia és possible sempre que estigues disposat a córrer un risc important pedalejant entre Oliva i Dénia. Tot seguit presentarem una iniciativa que cerca la possibilitat de moure’s fins a Dénia amb bicicleta de forma segura i agradable sense haver de patir la convivència amb els vehicles a motor.
Els companys de Dénia en bici han iniciat una campanya de recollida de signatures perquè la recuperació de l’antic traçat ferroviari de Dénia-Carcaixent es faça correctament i així disposar d’una nova via verda amb garanties. El tren que unia Dénia i Carcaixent s’inaugurà l’any 1884 i deixà de funcionar l’any 1974. El titular dels terrenys del traçat ferroviari fou RENFE, després la FEVE i finalment els adquirí l’ajuntament de Dénia el 1991.
Les vies verdes són antics traçats ferroviaris en desús que resulten un lloc idoni per a la pràctica de l’oci actiu i saludable. Aquestes vies són camins excepcionals per anar amb la família i gaudir en bicicleta d’un entorn natural sense desnivells i lliure de vehicles a motor. A Espanya tenim més de 7.600 km de línies ferroviàries sense servei i actualment disposem de 65 Vies Verdes condicionades que sumen un total 1.600 km (podràs trobar tota la informació a www.viasverdes.com).
Pel que fa al País Valencià, la via verda de més llarg recorregut és la via verda d’Ojos Negros que s’inicia a Teruel i continua amb la via Xurra que arriba a València. També tenim les vies verdes de la Safor, Serpis, Alcoi, Maigmó i Torrevella. Hauríem de remarcar especialment la via verda del Xixarra que uneix Villena amb Muro d’Alcoi i que està amenaçada pel polèmic traçat de l’autovia Villena-Muro.
L’Ajuntament de Dénia està executant la via de la Safor, concretament el tram de la via verda que uneix la capital de la Marina Alta amb Ondara, El Verger i Els Poblets. Amb un pressupost d’1,3 milions d’euros provinents del Ministeri de Medi Ambient, s’habilitarà una via de 4 metres d’amplada, s’establiran dues àrees de descans, una zona per a la pràctica de l’esport i una passarel•la metàl•lica de 18 metres. Al desembre del 2010 és té previst la finalització del projecte i serà quan la via comptarà amb 13,3 km, la meitat discorrerà sobre l’antic traçat ferroviari i l’altra meitat per recorreguts transversals.
Dénia en bici està recollint signatures perquè l’ajuntament adopte totes les mesures necessàries per tal d’habilitar la via verda al pas de cicloturistes, caminants i persones amb mobilitat reduïda. A més, el col•lectiu de la Marina Alta, demana que s’uneixca el centre de la ciutat amb la nova infrastructura per evitar el perill que suposaria arribar fins al començament de la via verda en bicicleta des del centre de la capital.
En la campanya de recollida de signatures estan col•laborant tots els grups valencians de bicicleta urbana d’Elx, Alacant, Dénia, Ontinyent, Torrent, Castelló i València a més d’un centenar d’associacions de Dénia. A finals de gener es farà un recompte de signatures per tal que la proposta siga tinguda en compte en els pressupostos de la reunió de l’agenda local 21, que tindrà lloc el 15 de febrer a Dénia.
Per altra banda, el proper 31 de gener és realitzarà a Alzira una reunió dels grups de bicicleta urbana del País Valencià i en l’ordre del dia es tractarà el punt de la via verda Dénia-Carcaixent. Aquesta via és molt important perquè uneix poblacions grans com Dénia, Oliva, Gandia i Carcaixent. Serà capdal fer les gestions oportunes amb els ajuntaments implicats per tal de fer possible, en un futur no molt llunyà, la unió de totes les poblacions afectades. L’objectiu és ambiciós perquè actualment no comptem amb cap infrastructura per als ciclistes que uneixca tres poblacions costeres tan importants com Dénia, Oliva i Gandia. Aquesta infrastructura serà un reclam per als milers de ciutadans que viuen i visiten les comarques de la Marina Alta, La Safor i La Ribera.

Ghost Bikes.

Ghost bikes (bicicletes fantasma), són els memorials que es fan als ciclistes morts o colpejats al carrer. Es pinta un bicicleta de blanc, se li trauen tots els elements que la poden fer útil i es fixa al lloc de l’accident.
Al web www.ghostbikes.org s’explica la iniciativa que fou pionera als EUA en col•locar-se la primera bicicleta fantasma a St. Louis l’any 2003. Actualment, hi ha més de 100 bicicletes a ciutats de setze països. A l’estat espanyol, fins fa poc en teníem solament una a Girona, però malauradament des de fa uns dies en podem veure altra a València.
A la cruïlla que separa Benimaclet (barri d’estudiants per excel•lència) de la Universitat Politècnica i el campus de Tarongers, fa uns dies un estudiant francès patí un accident mortal quan es desplaçava amb la seua bicicleta. Els col•lectius de ciclisme urbà del cap i casal han fixat una bicicleta blanca a la famosa rotonda de la ronda nord per recordar l’estudiant atropellat. La rotonda que, com apunta Joan Olmos (veure Levante-EMV 24-11-09), fins ara havia estat famosa pel retard de les obres, l’excessiu cost i les disfuncions, és coneguda de nou pel mal disseny envers el ciclista aspecte que ha donat peu a la tragèdia.
Les bicicletes fantasma pretenen sensibilitzar els automobilistes però també cerquen ser un recordatori per a les administracions. Les associacions “València en bici” i “La oficina de la bici”, han posat el clam en el cel dient que l’aplicació de la bicicleta pública a València suposarà l’ús en massa d’aquest excel•lent mitjà de transport però també pot significar el caos. València ciutat encara no disposa d’una política de mobilitat sostenible clarament desenvolupada.
La nova ordenança de l’ajuntament de València no està suficientment compromesa amb es vianants i els ciclistes. La política de mobilitat sostenible ideal seria aquella que estigués dissenyada perquè els xiquets pogueren desplaçar-se en bicicleta de forma segura. Cal crear una xarxa viària adient per als ciclistes però també prendre mesures per al trànsit motoritzat. Pacificar el trànsit, dificultar l’accés i l’aparcament dels vehicles a motor (has vist mai estacionaments en doble fila?), fomentar l´ús del transport públic (quina freqüència tenen el metro i el bus?), conscienciar la població (a quina velocitat es circula per la ciutat?)...
Per altra banda les Universitats també són altre organisme a criticar davant d’aquest incident perquè la política de mobilitat que han dut fins ara no ha estat a l’altura. Any rere any s’ha donat més facilitat a l’accés dels vehicles a motor privats als campus amb pàrkings cada cop més amplis i amb millors accessos.
Com havem vist caldrà que les administracions vagen amb peus de plom alhora de dissenyar infrastructures per als ciclistes (tan de moda amb els plans E) perquè la vida dels ciutadans està en joc.
Publicat al Levante el dia 12 de Desembre de 2009

La mala educació

Dimecres passat anava tranquil•lament pedalejant cap a l’escola per un carrer de sentit únic que no sobrepassava els 3 metres d’amplada. De sobte, un cotxe girà en una cruïlla, es col•locà darrere meu, i de cop i volta la conductora es posà a tocar el clàxon. Vaig suposar que la seua intenció era que m’apartés a un costat per cedir-li el pas. Llavors em vaig adonar que la meua integritat podria córrer perill en cas que el vehicle intentés avançar-me degut a la poca amplada de la via.
Com que el codi de circulació indica que un vehicle a motor ha de guardar una distància mínima de seguretat d’1’5 metres per a avançar un ciclista (veure www.dgt.es), vaig decidir, com els manuals aconsellen (veure www.bacc.cat), circular pel mig de la via i eliminar la temptació del conductor del vehicle a quatre rodes d’avançar-me. Sembla que la conductora no entengué el mateix que jo perquè es posà a tocar el clàxon de forma més insistent i s’acostà a la meua roda.
Eren les 14:50h, havia dinat putxero, estava envoltat dels xiquets i xiquetes que anaven a l’escola, a 100 metres d’arribar al centre educatiu i amb el motor del vehicle d’una conductora incívica pegat al cul. Amb la llengua fora i el cor accelerat, la darrera sorpresa estava per arribar. L’estrident i agut soroll del clàxon s’aturà per donar pas als crits, l’acompanyant de la conductora tragué el cap per la finestra i començà a insultar-me.
El motor del cotxe cada cop estava més a prop de la meua roda, els insults es feien més patents i les gotes de suor començaven a relliscar per la front. Per molt còmic que pogués semblar això no anava de broma i amb la cua entre les cames vaig decidir cedir i acostar-me als cotxes estacionats. En passar el vehicle a quatre rodes una mà va volar molt a prop de la meua cara i vaig escoltar “GILIPOLLAS”!
Bocabadat, esbojarrat i molt trist, la decepció encara augmentà quan em vaig adonar que estava rodejat d’un bon grapat de xiquets i xiquetes d’infantil i primària que havien presenciat l’incident.
Tal volta aquest fet resulta anecdòtic però pot ser dóna explicació als tres accidents patits, durant els darreres quinze dies, per tres ontinyentins que anaven al seu lloc de treball pedalejant.
La bicicleta és un vehicle més, té dret a anar per la calçada i deu ser respectada. Quan no se’l pot avançar, els vehicles a motor deuen anar a la mateixa velocitat. Un cotxe no té més prioritat que una bici, més bé hauria de ser al contrari perquè la bicicleta repercuteix positivament en el conjunt de la societat: no fa soroll, no contamina, no ocupa, no és perillosa...
Quin camí més llarg ens resta per recórrer! Ontinyent en bici no s’ha fet esperar i ha proposat al consistori municipal una campanya de conscienciació per als conductors de vehicle a motor.

Publicat al Levante el dia 21 de Novembre de 2009

1r Congrés de la Bici

L’enllaç de la Via Verda Xurra amb la Via Verda Ojos Negros, l’adaptació de la Via Verda del Serpis i la Via Verda del Xixarra i la connexió Oliva-Dénia-Alacant. Aquestes foren algunes de les actuacions anunciades pel director general de transports durant la presentació del “1r Congrés de la Bici de la Comunitat Valenciana” el passat dissabte.
Els projectes esmentats ens feren la boca aigua, però per altra banda als congressistes no tinguérem l’oportunitat de preguntar-li al senyor Dómine si els traçats de l’autovia Villena-Muro i la nacional CV300 podrien afectar la supervivència de la Via Verda del Xixarra i la Via Verda Xurra, respectivament. Tanmateix també ens quedàrem amb ganes de qüestionar-li la política de RENFE pel que fa a la intermodalitat bici+tren i les dificultats que tenim els cicloturistes per viatjar de forma sostenible.
A banda d’aquesta anècdota, el lema del congrés, celebrat a València el 30, 31 d’Octubre i 1 de Novembre, era “un soroll de pedalejades” i estigué plantejat en clau genèrica. Com es tractava del primer congrés, es donà cabuda a tots els sectors. Al complex esportiu-cultural La Petxina ens reunírem les persones que utilitzem la bici com a mitjà de transport i també aquells que la utilitzen com a mitjà de temps lliure i d’esport, responsables i tècnics d’oci, cicloturistes, clubs ciclistes, professionals de l’ensenyament i tècnics d’infrastructures.
El format del congrés, resultà dinàmic i novedós perquè a banda de les ponències s’encetaren diversos temes en una espècie de taula rodona on s’intercanviaven les posicions dels 3 convidats, el moderador i les aportacions de la resta dels assistents. El divendres hi hagué 3 “diàlegs en espill”: bicicleta i mobilitat, planificació i infrastructures i bicicleta, salut i temps lliure. El dissabte fou el torn per parlar sobre la bicicleta en la vida diària i el cicloturisme. A banda d’aquests “diàlegs en espill” es realitzaren comunicacions i una eixida en bicicleta cada dia, fins i tot en l’excursió del diumenge es combinà el metro i la bici.
Un dels aspectes del Congrés a remarcar fou la reunió informal que mantinguérem els grups de bicicleta urbana d’Alacant, Elx, Ontinyent, València i Castelló per unificar esforços i enllestir la futura coordinadora valenciana que ens permetrà tenir més poder davant les administracions.
Tan de bo les properes edicions tinguen millor acollida ja que la poca assistència reflecteix el baix ús i promoció de la bici a les terres valencianes. Per altra banda, cal felicitar als organitzadors pel caràcter interactiu dels “diàlegs en espill” així com per la programació d’excursions en bici amb la complexitat de logística que això comporta. Finalment remarcar la importància del “1r Congrés de la bici” perquè pot consolidar-se com una cita anual per als qui estimem la bici com a mitjà de transport, de gaudi, d’esport i de vida.
Més informació:
http://bici.fundacionnus.org/

Publicat al Levante el dia 7 de Novembre de 2009

Puja a la bici!

La bicicleta és ecològica, saludable, ràpida, segura, econòmica, intermodal, pràctica, silenciosa, lleugera i divertida. Llavors, per què no la utilitza tothom com a mitjà de transport?
Eixa és la qüestió fonamental que treballarem a la secció quinzenal “La bici, bon vici” perquè en el segle XXI encara emprem el 40% del petroli mundial per al transport. És necessari i imprescindible fomentar i educar en una nova mobilitat, aspecte bàsic en les polítiques de desenvolupament sostenible.
Com a punt de referència tenim “Con Bici”, la coordinadora en defensa de la bicicleta que reuneix 50 associacions de ciclistes urbans i cicloturistes d’Espanya i Portugal. Apuntem aquesta referència perquè el passat 9, 10 i 11 d’octubre la Vall d’Albaida acollí l’assemblea semestral de “Con Bici”. El col•lectiu “Ontinyent en bici” fou l’encarregat d’organitzar i coordinar els 40 representants vinguts dels col•lectius de Madrid, Barcelona, València, Bilbao i Sevilla entre d’altres. Durant les jornades s’aprovà l’admissió de tres nous col•lectius, entre ells dos valencians: “l’Oficina de la bicicleta” de València, el “Col•lectiu Soterranya” de Torrent i la “Plataforma de Ciclistas Urbanos” d’Osca. També es decidí renovar parcialment el grup del secretariat, convocar el “Premi Con Bici” i fixar Almansa com a ciutat que organitzarà els encontres al 2011.
Els valencians ja comptem amb huit col•lectius que formen part de “Con Bici”, concretament a Elx, Alacant, Dénia, Ontinyent, Torrent, Castelló i dos associacions a València. Aquest aspecte és fonamental per aconseguir un major nivell cultural que no ens faça veure la bicicleta com un mitjà de transport de baixa categoria, d’immigrants, de gent sense recursos o propi de joves esportistes i ecologistes. Cal trencar eixe estigma i començar a mostrar que la bicicleta la pot utilitzar tothom: ric o pobre; amb pell blanca, groga o més obscura; flac o gros; filador, teixidor o executiu; mestre o alumne. La comoditat i el complex han de ser substituïts per una major consciència social i ecològica. Per tot això et convidem a que et puges a la bici, perquè és un bon vici!

A visitar:
http://albertquinones.blogspot.com/
Blog d’Albert Quiñones, il•lustrador ontinyentí que acompanya amb dibuixos la secció “la bici, bon vici”.
http://www.conbici.org/
El web de la coordinadora estatal “Con Bici”.

Publicat al Levante el dia 23 d’Octubre de 2009