Dimecres passat anava tranquil•lament pedalejant cap a l’escola per un carrer de sentit únic que no sobrepassava els 3 metres d’amplada. De sobte, un cotxe girà en una cruïlla, es col•locà darrere meu, i de cop i volta la conductora es posà a tocar el clàxon. Vaig suposar que la seua intenció era que m’apartés a un costat per cedir-li el pas. Llavors em vaig adonar que la meua integritat podria córrer perill en cas que el vehicle intentés avançar-me degut a la poca amplada de la via.
Com que el codi de circulació indica que un vehicle a motor ha de guardar una distància mínima de seguretat d’1’5 metres per a avançar un ciclista (veure www.dgt.es), vaig decidir, com els manuals aconsellen (veure www.bacc.cat), circular pel mig de la via i eliminar la temptació del conductor del vehicle a quatre rodes d’avançar-me. Sembla que la conductora no entengué el mateix que jo perquè es posà a tocar el clàxon de forma més insistent i s’acostà a la meua roda.
Eren les 14:50h, havia dinat putxero, estava envoltat dels xiquets i xiquetes que anaven a l’escola, a 100 metres d’arribar al centre educatiu i amb el motor del vehicle d’una conductora incívica pegat al cul. Amb la llengua fora i el cor accelerat, la darrera sorpresa estava per arribar. L’estrident i agut soroll del clàxon s’aturà per donar pas als crits, l’acompanyant de la conductora tragué el cap per la finestra i començà a insultar-me.
El motor del cotxe cada cop estava més a prop de la meua roda, els insults es feien més patents i les gotes de suor començaven a relliscar per la front. Per molt còmic que pogués semblar això no anava de broma i amb la cua entre les cames vaig decidir cedir i acostar-me als cotxes estacionats. En passar el vehicle a quatre rodes una mà va volar molt a prop de la meua cara i vaig escoltar “GILIPOLLAS”!
Bocabadat, esbojarrat i molt trist, la decepció encara augmentà quan em vaig adonar que estava rodejat d’un bon grapat de xiquets i xiquetes d’infantil i primària que havien presenciat l’incident.
Tal volta aquest fet resulta anecdòtic però pot ser dóna explicació als tres accidents patits, durant els darreres quinze dies, per tres ontinyentins que anaven al seu lloc de treball pedalejant.
La bicicleta és un vehicle més, té dret a anar per la calçada i deu ser respectada. Quan no se’l pot avançar, els vehicles a motor deuen anar a la mateixa velocitat. Un cotxe no té més prioritat que una bici, més bé hauria de ser al contrari perquè la bicicleta repercuteix positivament en el conjunt de la societat: no fa soroll, no contamina, no ocupa, no és perillosa...
Quin camí més llarg ens resta per recórrer! Ontinyent en bici no s’ha fet esperar i ha proposat al consistori municipal una campanya de conscienciació per als conductors de vehicle a motor.
Publicat al Levante el dia 21 de Novembre de 2009
Com que el codi de circulació indica que un vehicle a motor ha de guardar una distància mínima de seguretat d’1’5 metres per a avançar un ciclista (veure www.dgt.es), vaig decidir, com els manuals aconsellen (veure www.bacc.cat), circular pel mig de la via i eliminar la temptació del conductor del vehicle a quatre rodes d’avançar-me. Sembla que la conductora no entengué el mateix que jo perquè es posà a tocar el clàxon de forma més insistent i s’acostà a la meua roda.
Eren les 14:50h, havia dinat putxero, estava envoltat dels xiquets i xiquetes que anaven a l’escola, a 100 metres d’arribar al centre educatiu i amb el motor del vehicle d’una conductora incívica pegat al cul. Amb la llengua fora i el cor accelerat, la darrera sorpresa estava per arribar. L’estrident i agut soroll del clàxon s’aturà per donar pas als crits, l’acompanyant de la conductora tragué el cap per la finestra i començà a insultar-me.
El motor del cotxe cada cop estava més a prop de la meua roda, els insults es feien més patents i les gotes de suor començaven a relliscar per la front. Per molt còmic que pogués semblar això no anava de broma i amb la cua entre les cames vaig decidir cedir i acostar-me als cotxes estacionats. En passar el vehicle a quatre rodes una mà va volar molt a prop de la meua cara i vaig escoltar “GILIPOLLAS”!
Bocabadat, esbojarrat i molt trist, la decepció encara augmentà quan em vaig adonar que estava rodejat d’un bon grapat de xiquets i xiquetes d’infantil i primària que havien presenciat l’incident.
Tal volta aquest fet resulta anecdòtic però pot ser dóna explicació als tres accidents patits, durant els darreres quinze dies, per tres ontinyentins que anaven al seu lloc de treball pedalejant.
La bicicleta és un vehicle més, té dret a anar per la calçada i deu ser respectada. Quan no se’l pot avançar, els vehicles a motor deuen anar a la mateixa velocitat. Un cotxe no té més prioritat que una bici, més bé hauria de ser al contrari perquè la bicicleta repercuteix positivament en el conjunt de la societat: no fa soroll, no contamina, no ocupa, no és perillosa...
Quin camí més llarg ens resta per recórrer! Ontinyent en bici no s’ha fet esperar i ha proposat al consistori municipal una campanya de conscienciació per als conductors de vehicle a motor.
Publicat al Levante el dia 21 de Novembre de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada