El canvi climàtic i l’incentiu per comprar automòbils.

Resulten sorprenents les ajudes per a la compra d’automòbils que ha iniciat el govern de l’Estat espanyol. I també resulta sobtant que gairebé totes les comunitats autònomes les han secundades.

Com a ciutadans hem de reflexionar al voltant d’aquesta mesura perquè com apuntava l’altre dia Juan José Millas al Levante, aquesta mesura pot tenir moltes connotacions.

Per què automòbils? Quines connotacions té aquest aspecte? Per què no podrien ajudar en la compra de productes ecològics autòctons? O millor, subvencionar la compra de productes tèxtils valencians? L’incentiu en la compra de cotxes significa motivar els desplaçaments privats, augmentar la contaminació, malbaratar recursos, encaminar-se cap al detriment del transport públic...

Hi ha una doble contradicció perquè per un costat el sistema capitalista ha de rodar a partir del consum però per altra trobem que aquestes iniciatives xoquen frontalment amb altres polítiques, també propiciades pels governs del primer món, com el transport sostenible i la lluita contra el canvi climàtic.

Un exemple interessant de les contradiccions el trobem en la conferència internacional “Velo City 2009”. Aquesta conferència que tractà la política ciclista a Europa se celebrà el passat 15 de maig al Parlament Europeu i en eixa sessió es signà “la carta de Brussel·les” on es demana que abans de l’any 2020 el 15% dels desplaçaments a Europa siguen amb bicicleta.

A més en la carta que s’ofereix als estats membres de la Unió Europea perquè la signen, es demana que es redueixquen els accidents dels ciclistes, es facen aparcaments de bicicletes, s’augmenten els desplaçaments per anar a l’escola i al treball amb bici, s’amplie l’oferta cicloturista, es motive la investigació i es creen infrastructures a les ciutats per als ciclistes...

Què en farem? Com aconseguirem tots aquestos objectius si qui pot aprofitar-se’n d’ajudes estatals és únicament per comprar cotxes? Així, segons Juan José Millas, és com si de sobte se’ns fes un descompte en el tabac perquè proporciona molts llocs de treball.

Per totes aquestes contradiccions la plataforma estatal “con bici” s’ha pronunciat reivindicant més polítiques medi-ambientals que afavoreixquen les nostres ciutats. Així, apunten que estaria molt bé que el govern subvencionés el 30% del cost d’una bicicleta. Per altra banda també demanen que s’aplique la mesura que recomanà la Unió Europea l’any passat: l’aplicació d’un tipus d’IVA reduït per a les bicicletes i els seus complements. Mesura que fou proposada el 2003 per diferents associacions de comerciants de tota Europa a la Comissió Europea.

Hem de pensar que no sols el consum de cotxes ens traurà de la crisi. També hi ha altres alternatives per consumir d’una forma més ètica i responsable amb el medi ambient. L’ús i foment de la utilització del transport sostenible podria ser una bona mesura que solucionaria molts problemes de trànsit i de salut perquè reduiria les emissions de CO2 i crearia llocs de treball. Tant és així que la coordinadora “con bici” que aglutina més de 47 associacions d’Espanya i Portugal, presentà una esmena al Congrés dels Diputats.

En fi, per què posar en marxa la roda que ens ha de traure de la crisi a partir de la compra d’automòbils?

Aquesta setmana per a visitar:
http://albertquinones.blogspot.com/
Blog d’Albert Quiñones, il·lustrador ontinyentí que acompanya amb dibuixos la secció “la bici, bon vici”.

http://www.velo-city2009.com/charter-brussels.html
Pàgina web on podràs llegir la carta de Brussel·les que es presentà al Parlament Europeu.

Un llibre, una celebració i un congrés.

La bicicleta com a alternativa sostenible és una revolució que ja ha començat. Mostra d’aquesta revolució són els tres esdeveniments que presentarem hui: un llibre, una celebració i un congrés per analitzar, debatre i reivindicar la bicicleta.

Pel que fa al llibre, el passat dimecres 17 de juny es presentà al Jardí Botànic de València la darrera publicació al voltant de les Vies Verdes d’Espanya i Portugal. En l’obra titulada “Paisajes y sensaciones. Vias Verdes de España y Portugal” Paco Tortosa, una vegada més, ens mostra el paisatge d’aquestes vies des de l’òptica de fotògraf, cicloturista i geògraf.

En segon lloc cal apuntar que també el passat diumenge a Almansa celebraren el “30é dia del pedal”. Es dugué a terme una bicicletada en la que participaren més de 2500 persones fent un recorregut de 10km per la ciutat amb les bicicletes. A més la pedalejada d’enguany coincidí amb els 365 dies de l’associació “Almansa en bici”. Per a aquest esdeveniment han convergit els esforços de l’administració, els ciutadans i els col·lectius i es repartiren samarretes i 2000 xiulets.

Per altra banda de l’1 al 4 d’Octubre està programat un Congrés sobre el cicloturisme a la costa brava. Santa Cristina d’Aro, la Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols acolliran el primer congrés d’aquestes característiques que esdevé a Europa. Aquest congrés pretén impulsar el cicloturisme com a turisme actiu a Espanya així com que la Costa Brava es consolide com a punt de referència. Especialistes de diversos països exposaran els avanços realitzats i les ponències es completaran amb marxes ciclistes.

Una vegada presentats aquests esdeveniments hem de dir que a Espanya disposem de vies condicionades per fer cicloturisme i també tenim llibres que les analitzen, com són els de Paco Tortosa. Però en canvi ens falta explotar aquesta vessant. Ens manquen usuaris i turistes que utilitzen la bicicleta per fer turisme. Cal concienciar la població perquè descobreixca una nova manera de viatjar, més natural, sostenible i amb contacte amb la natura.

Per tot això les jornades catalanes es duran endavant perquè es pensa que malgrat les vies verdes que hi ha a Espanya el sector turístic relacionat amb la bicicleta està poc explotat. Els organitzadors del congrés troben més que justificat la necessitat d’impulsar un projecte d’aquest caire perquè el canvi climàtic i el foment del transport sostenible han d’anar lligats de la mà.

Com havem vist la revolució del transport sostenible ha començat i no podem fugir d’ella perquè serà un element clau del futur immediat. La prova la tenim en els països més avançats. Tot s’importa i també el transport sostenible que poc a poc va arribant als nostres pobles i a les nostres ciutats. A Ontinyent haurem de treballar de valent sinó volem quedar-nos a la cua una vegada més. És per això que tens una bona excusa per acudir als sopars que organitza “Ontinyent en bici” els divendres a la seu (junt a l’estació de RENFE) per conèixer gent que pedaleja i treballa per un món millor.


Aquesta setmana per a visitar:
http://albertquinones.blogspot.com/
Blog d’Albert Quiñones, il·lustrador ontinyentí que acompanya amb dibuixos la secció “la bici, bon vici”.

http://www.cycletourismcongress.org/
Pàgina web on podràs assabentar-te i inscriure’t al congrés internacional a la costa brava sobre el cicloturisme.

Mira, un alemany!

Fa uns dies quan anava pedalejant cap al treball, un dels obrers encarregats de la rehabilitació del palau de la Vila en veurem passar exclamà: “Mira, un alemany!”. Atònit i sense paraula vaig seguir sobre la bicicleta cap a l’escola i amb prudència vaig començar a analitzar aquella curiosa frase.

De bones a primeres vaig pensar que tal volta l’obrer em coneixia i volia dirigir-se a mi pel meu cognom, “Mira”, per presentar-me el seu company “Alemany”. Vaig arribar a eixa primera conclusió perquè Mira sóc, resulta evident, però d’alemany em sembla que no tinc res (o potser siga a la inversa, cosa que dubte, perquè tinc molt en comú amb mon pare i ell és valencià, nascut a Ontinyent, que d’això sí que n’estic ben segur!).

Aquella frase se’m quedà fixada a la memòria i també la cara d’aquell home. Però per més que intentava fer connexions, jo aquella persona no la coneixia i, fins i tot, m’atrevia a pensar que mai abans l’havia vista. Per tant no crec que ell em conegués a mi. O pot ser sí! Ja està, serà un lector incondicional del Crònica i acèrrim a la secció “La bici, bon vici” i eixa és la raó per la que es dirigia a mi i jo no el coneixia.

Al cap d’un instant vaig pensar que això era un desgavell. Com anava a conèixer-me aquella persona? I es més, com anava a intentar presentar-me un company si jo anava pedalejant? Per què aquell bon home em diria alemany? Tinc el pèl ros i la pell blanca però aquell matí anava tapat de peus a orelles, amb casc al cap i amb ulleres de sol de les grans. Així que per eixe costat resulta difícil que l’obrer endevinés la meua procedència. A més, no vaig dir-li ni el bon dia, pel que tampoc per la llengua podria haver-ho encertat.

Vaig descartar que l’obrer em conegués, així com també que fos un lector de la secció que elabore, pel que ja em restaven menys opcions. Una altra idea fou que tal volta l’obrer, per amenitzar la llarga jornada, jugava amb els companys a endevinar les nacionalitats dels vianants. No sé que passà per la ment d’aquell agosarat ciutadà per interpretar la meua nacionalitat i per més que en pensava no podia imaginar els indicis que l’havien dut a endevinar la meua procedència germànica.

Tal volta l’obrer coneixia les següents afirmacions:

- Alemanya, motor econòmic europeu, es va plantejar augmentar entre el 2002 i el 2012 els desplaçaments de la bicicleta amb el pla nacional per promoure la utilització de la bicicleta.

- A nombroses ciutats europees 1 de cada 3 desplaçaments urbans es fa amb bicicleta. Més del 30% dels viatges en cotxe a Europa cobreix una distància inferior a 3km i el 50% és inferior als 5km. Aquestes distàncies poden fer-se amb bicicleta en uns 15 o 20 minuts. D’aquesta forma s’eviten els efectes negatius per al medi ambient i es duu a terme la quantitat d’activitat física recomanable.

- Els alemanys estan més conscienciats amb l’ús del cotxe. Ja fa molts anys que disposen de l’autocar com a bé massiu i han madurat que cal ser més conscients de l’ús i abús dels vehicles a motor. Aquest plantejament no significa un no rotund al cotxe però sí un ús més racional.

- Moltes famílies alemanyes disposen de BMW i MERCEDES però els ciutadans prefereixen utilitzar la bicicleta per als desplaçaments curts de ciutat.

- A Alemanya els temps de pensar que anar amb bici és avorrit i de baix nivell social ja han passat a la història, més bé al contrari està de moda moure’s en bicicleta, desplaçar-te pedalejant significa tenir un estil de vida modern.

Jo també sóc valencià, m’ajudes a no sentir-me aliè a la meua pròpia terra?

Aquesta setmana per a visitar:
http://albertquinones.blogspot.com/
Blog d’Albert Quiñones, il·lustrador ontinyentí que acompanya amb dibuixos la secció “la bici, bon vici”.

10 de maig: dia de les Vies Verdes

El proper diumenge 10 de maig es celebra a tot l’Estat l’ “XI Dia de les Vies Verdes”. Aquestes vies són antics traçats ferroviaris en desús que resulten un lloc idoni per a la pràctica de l’oci actiu i saludable, així com per al foment de la mobilitat sostenible. A Espanya tenim més de 7.600 km de línies ferroviàries sense servei i actualment disposem de 65 Vies Verdes condicionades que sumen un total 1.600 km. Al País Valencià la de més llarg recorregut és la Via Verda d’Ojos Negros que s’inicia a Teruel i continua amb la Via Xurra que arriba a València.

Un any més el col·lectiu “Ontinyent en Bici” s´adhereix a la convocatòria del “Dia de les Vies Verdes” i organitza, amb col·laboració amb l’ajuntament d’Ontinyent, una excursió familiar per la Via Verda del Xixarra. Aquesta via, antic traçat ferroviari que deixà de funcionar fa 40 anys, és l’única Via Verda que passa per la comarca de la Vall d’Albaida. La jornada s’emmarca dintre del programa de la regidoria de Medi Ambient “Sostenibilitat 2009” que desenvoluparà diferents activitats durant els mesos de maig i juny i tindran com a eix central la Serra de l’Ombria i el Pou Clar.

L’excursió que proposa el col·lectiu ontinyentí està plantejada com una activitat familiar on fins i tot els nadons podran gaudir del recorregut amb una cadireta en la bicicleta de l’adult. El recorregut, que és pràcticament pla, té 27km, partirà del Santuari de Villena i recorrerà la Via Verda del Xixarra fins a Agres. Hi haurà servei d’autobusos per traslladar els participants i les seues bicicletes fins a Villena. L’eixida tindrà lloc a les 8:00h des de la Plaça de la Coronació i la tornada serà a les 18:26h amb el tren des d’Agres, el poble del preuat santuari.

Aquesta jornada també tindrà un caire reivindicatiu perquè amb el recorregut per la Via Verda del Xixarra “Ontinyent en Bici” vol recordar que el projecte de l’autovia Villena-Muro és una aberració humana que afectaria greument aquells qui estimem la natura, el senderisme i el cicloturisme. Un projecte així allunyaria el turisme de qualitat que fins ara freqüenta la Valleta d’Agres pel seu valor com a reducte medi ambiental. A més suposaria un impacte incalculable contra el territori perquè el Parc Natural de la Serra de Mariola i el paisatge protegit de la solana del Benicadell estan connectats gràcies al riu d’Agres, corredor biològic entre els dos paratges que seria afectat de soca-rel. També cal recordar que la plataforma “Salvem la Valleta” a recollit 11.300 signatures, compta amb 86 entitats adherides i amb una enquesta que mostra que gairebé el 95% de la població rebutja el projecte.

Finalment, i també com acte crític, el col·lectiu de la capital de la Vall Blanca denunciarà la falta d’accessibilitat al ferrocarril que patim els usuaris de la bicicleta a l’Estat Espanyol. Per aquest motiu es tornarà amb tren i a l’estació de RENFE-ADIF d’Ontinyent es llegirà un manifest de la coordinadora estatal “Conbici”. El discurs recordarà que la combinació bici+tren funciona en la major part de los països avançats d’Europa de manera satisfactòria però no a l’Estat Espanyol. Remarcarà a més que les normatives existents, pel que respecta al transport de bicicletes en els trens de Renfe Operadora, són insuficients i no s’adapten a les orientacions europees. Intentarà traure els “colors” als dirigents de RENFE perquè l’empresa no té la sensibilitat adient en el tracte de la intermodalitat entre el ferrocarril i la bici. Finalment es demanarà que tots els trens de Rodalies, Mitjana i Llarga Distància i d’Alta Velocitat disposen de llocs on poder transportar la bicicleta sense ocasionar problemes als passatgers.

Aquesta setmana per a visitar:
http://www.competic.es/ontinyentenbici
Web d’“Ontinyent en bici” on podràs trobar més informació sobre la jornada del diumenge i altres activitats que organitza el col·lectiu ontinyentí.
http://www.viasverdes.com/
Web on podràs trobar tota la informació sobre les vies verdes i totes les activitats programades a l’Estat Espanyol per celebrar l’ “XI dia de les Vies Verdes”.
http://www.ontinyent.es/
Web de l’ajuntament d’Ontinyent on podràs cercar totes les activitats programades per a maig i juny dintre del marc de les jornades de sostenibilitat 2009.

La bicicleta entre les mesures ecològiques londinenques

En una entrevista realitzada aquest abril pel periòdic “The London paper”, Boris Johnson comentà que espera incrementar en un 400% els desplaçaments en bicicleta per al 2025. L’alcalde de Londres, que cada dia pedaleja 4 milles per anar al “City Hall”, apunta que per aconseguir aquest repte caldrà crear una infrastructura adequada perquè els ciclistes puguen desplaçar-se de forma fàcil i segura. Per tal d’animar a les persones que fins ara no agafen la bicicleta, estan fent-se aparcaments i camins segurs que uniran tots els barris amb el centre de la ciutat.

El govern londinenc amb les seues polítiques està siguent la clau per tal de promoure un transport més racional i respectuós amb el medi ambient. A més, l’alt cost del transport públic, el més car del món (30€ setmanals), i la gran despesa econòmica que suposa moure’s amb transport privat, també hi contribueixen. Des del 2003 la capital britànica imposa una mesura anomenada “Congestion Charge”. La “taxa de congestió” obliga a pagar 8£ al dia a les persones que volen circular amb cotxe entre les 7:00h i les 18:30h de dilluns a divendres per la zona 1 (el centre de la ciutat). Aquesta mesura que aporta anualment a Londres més de 200 milions de lliures, s’aplica a varies ciutat europees i actualment els anglesos estan estudiant el model d’Estocolm que diferencia la tarifa segons l’hora del dia per tal de reduir l’emissió de gasos en les hores punta.

Aquest fet deriva en la proliferació de diferents transports lligats a la bicicleta com per exemple les “pedicab o rickshaw”. Eixe nom tan estrany correspon a la calessa-bicicleta que fa de taxi i té capacitat per transportar dues o tres persones. Aquest transport alternatiu redueix les emissions de CO2 i ajuda a descongestionar les zones més turístiques. Fins i tot la tecnologia ha arribat per a les bici-taxi: dotades amb cinturó per als seients, frens hidràulics, dinamo generadora de llum per als intermitents, música... També es veritat que aquestos taxis són un aparador excepcional per a les empreses perquè resulten pancartes mòbils que roden pels carrers més cèntrics. Com a anècdota apuntar que hi ha una empresa que ofereix calesses ecològiques per a transportar els nuvis el dia del seu enllaç.

Un altre dels aspectes per reduir les emissions de gasos són els missatgers que van amb bicicleta. Com a Nova York, a Londres es disposa de carters que es desplacen amb bicicleta de manera econòmica, ràpida i ecològica. Aquest fet ens recorda a la pel·lícula de Sigfrid Monleón “La bicicleta”, rodada íntegrament a València el juliol de 2005 i protagonitzada per Pilar Bardem entre d’altres.

Per altra banda, a la capital britànica també trobem que la policia dóna exemple quan es mou pels parcs i jardins amb bicicleta i sobta veure la quantitat de pares que porten als fills a l’escola amb bicis que disposen d’un cotxet per protegir-los de la pluja.

“Tansport for London”, l’empresa encarregada del transport a Londres, està treballant en reduir la contaminació. L’empresa ja té autobusos mixtes en servei (funcionaren amb electricitat i gas-oil) i té previst començar a posar en marxa autobusos impulsats per hidrogen per al 2010 i a partir del 2012 tots els autobusos que s’incorporen seran mixtes.

Si reflexionem al voltant de totes aquestes mesures ens adonem que ens cal un canvi de mentalitat perquè quan estem a una gran ciutat per fer els desplaçaments emprem molt de temps i molts diners. Tanmateix nosaltres ens queixem per pagar 25 cèntims de zona blava o haver de caminar 5 minuts d’un barri a un altre! I ací faig una crida a tothom: camineu, pedalegeu i deixeu els cotxes al garatge per als desplaçaments de ciutat!

Aquesta setmana per a visitar:
http://www.chariotbikes.org/
Web d’una empresa que oferta bici-limusines ecològiques amb música i cava per a ocasions especials.
http://www.tfl.gov.uk/corporate/projectsandschemes/environment/2009.aspx
Web de “Tansport for London” on tracta diferents mesures per reduir les emissions de gas.
http://cesarbarcelo.blogspot.com/
Blog de Cèsar Barceló, il·lustrador valencià que resideix a Londres i autor del dibuix de l’article de hui.

London Cycling Campaign

“London Cycling Campaign” (LCC: campanya per pedalejar a Londres) és l’organització de ciclistes urbans més gran del món i en el seu web, citat a sota, tot usuari de la bici pot cercar informació molt útil.

Hui veurem alguns dels consells que dóna l’organització londinenca i tractarem d’aprendre de les mesures que estan desenvolupant. És important que guaitem perquè milers de persones utilitzen la bicicleta diàriament a la capital anglesa i resulta sobtant veure com salven els entrebancs meteorològics i de trànsit d’aquesta megalòpolis.

Entre els consells que dóna LCC hi ha uns, elaborats per professionals, per a aprendre a anar en bicicleta per una ciutat amb molt de trànsit. Resulta colpidor veure enfilar-se els ciclistes pels carrers farcits de cotxes i autobusos. Per pedalejar entre el trànsit de forma segura cal atendre als consells i desenvolupar diferents habilitats. A més els ciclistes van a molta velocitat per adaptar-se al ritme de la resta dels vehicles i no entorpir la circulació.

Com col·locar-se i quina posició ocupar en la via? És molt important estar en una posició destacada, per tant caldrà situar-se a més d’un metre del rastell per evitar els embornals, poder maniobrar amb major facilitat i restar visible a la resta de conductors. Un consell important és ocupar el centre de la via quan estem a prop d’una cruïlla o quan aquesta no es suficientment ampla perquè d’aquesta forma evites el perill que algú intente avançar-te. També s’aconsella, al passar per un carrer amb cotxes estacionats, separar-se suficientment per evitar un accident en cas que algú obriga una porta.

Què ocorre davant d’una situació controvertida amb un vehicle a motor? S’aconsella al ciclista “Eye-to-eye contact”, mantenir el contacte ull-ull amb els conductors de vehicles a motor perquè d’aquesta forma s’assegurem que el conductor a motor és conscient del ciclista. A més és fonamental mirar per sobre dels muscles cap enrere abans de fer una maniobra, vestir prendes refractants i dur llums per tal de ser visibles quan hi ha poca llum.

Com circular en les rotondes? Aquestes són unes de les zones on els ciclistes som extremadament vulnerables. Les rotondes d’una gran ciutat solen tenir varis carrils pel que caldrà anar amb molta cura. Haurem d’esperar que el carril que necessitem agafar estiga lliure i després ocupar-lo. Si anem a prendre la primera eixida ens col·locarem al carril de fora però si volem anar-hi recte o cap a l’esquerra haurem de col·locar-nos per carrils més interns i senyalitzar l’eixida amb la mà en el moment corresponent. Haurem de parar especial atenció als motoristes i assegurar-nos, si tenim un vehicle a prop, que ha “llegit” les nostres intencions.

Mapes de londres per als ciclistes. Si surfegem internet (com diuen els anglesos) per la pàgina de “London Cycling Campaign” podrem aconseguir un grapat de mapes gratuïtament. Aquests mapes inclouen ciclo-rutes oficials, rutes menys transitades, aparcaments per a bicicletes a la ciutat i rutes lliures de transports motoritzats. Hi ha 14 mapes actualitzats a l’agost del 2007.

Cursos de manteniment de bicicletes. La LCC oferta cursos de manteniment bàsic de la bicicleta i també té penjat el “el codi del bon ciclista”. Des de l’organització s’apunta que si els ciclistes són cordials amb la resta dels vianants i usuaris dels carrers el conjunt de ciclistes rebrà major suport social.

Zones reservades per a ciclistes darrere dels semàfors. Aquest és un dels aspecte més interessants de la circulació per als ciclistes a Londres. Els espais reservats per als ciclistes darrere dels semàfors resulten molt profitosos perquè els ciclistes tenen l’opció de girar sense perill en un encreuament. D’aquesta manera si el ciclista pretén girar a l'esquerra es col·loca, mentre el semàfor està en roig, davant de tots els cotxes i al costat esquerre. Si no estigués aquesta opció seria molt difícil girar a l'esquerra perquè el ciclista va per la dreta i tots els cotxes li passen per la seua esquerra (en el cas anglès és a la inversa perquè tothom circula per l’esquerra).

http://www.lcc.org.uk/
Web de “London Cycling Campaign” (Campanya per pedalejar a Londres).

http://cesarbarcelo.blogspot.com/
Blog de Cèsar Barceló, il·lustrador valencià que resideix a Londres i autor del dibuix de l’article de hui.

Cycling in London.

Fa quatre anys vaig estar a Londres unes setmanes i ara he tingut l’opció de viatjar-hi de nou. A la capital d’Anglaterra i del Regne Unit estic trobant moltes coses tal i com recorde haver-les visitat la primera vegada, però hi ha altres aspectes que han sofert un gran canvi. Un dels aspecte que més m’està colpint és la notable evolució de la ciutat pel que fa a l’ús de la bicicleta.

A Londres trobes gent gaudint del pedaleig pels magnífics i tranquils jardins de “Hyde Park”, però també veus molts ciclistes enfilant-se entre la voràgine dels vehicles motoritzats en avingudes com la de “Cromwell Road”. Els ciclistes conviuen amb el trànsit motoritzat i resulta molt xocant veure com les bicicletes s’enfilen entre els rojos i esbojarrats autobusos de dues plantes.

Londres i la seua àrea metropolitana compten amb quasi 14 milions d’habitants, estadísticament a aquesta ciutat plou més de 150 dies a l’any i les temperatures són fredes (aquesta primera setmana de primavera les màximes no han sobrepassat els 12ºC). En canvi, a Ontinyent, l’any passat va ploure poc més de 50 dies, la mitjana de les temperatures màximes fou de 22ºC i les mínimes oscil·laren al voltant dels 12ºC. Si comparem les dades pluviomètriques, termomètriques i de radiació solar trobarem que les condicions per a utilitzar la bici a Anglaterra són molt més adverses que a València.

Caldria analitzar la transformació positiva, pel que fa a l’ús del transport sostenible de la bicicleta, que ha sofert la ciutat de Londres en els darrers anys. Entre els aspectes que han afavorit l’augment de les bicicletes trobem la conscienciació de la població i també altres factors com l’alt preu del transport públic (l’abonament setmanal costa al voltant de 30€) i la por generada després dels atemptats perpetrats al metro el 7 de juliol de 2005. Així i tot, la clau per salvar tots els entrebancs meteorològics i del trànsit està sent el recolzament institucional.

“Cycle in all seasons, cycling in winter is as easy and safe as it is in the summer month” (pedaleja en totes les estacions, pedalejar a l’hivern és tan fàcil i segur com fer-ho als mesos d’estiu). Aquesta és una de les campanyes actuals de l’ajuntament londinenc per fomentar el transport sostenible i sembla que fins i tot els conductors dels vehicles a motor estan conscienciats. El govern local està implantant moltes mesures per a afavorir l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport i fins i tot el “Mayor”, Boris Johnson (l’alcalde), va en bicicleta al treball.

Quan passeges per la capital anglesa d’un cop d’ull trobes molts aspectes que discriminen la bicicleta de forma positiva. Per exemple, no és sanciona els ciclistes per lligar les bicicletes a les tanques i tampoc per pedalejar per les voreres. Les bicicletes plegables és poden pujar al metro i les bicicletes convencionals també, encara que fora de les hores punta. Hi ha una infrastructura creada per a la bicicleta: carrils bici, aparcaments de bicicleta, zones restringides per als ciclistes... Un exemple interessant són els espais reservats per als ciclistes que hi ha darrere dels semàfors i després del passos de vianants. Quan hi ha un semàfor en roig qui va en bicicleta és col·loca el primer per tenir prioritat en eixir i no inhalar directament el fum dels cotxes mentre espera el verd del semàfor.

Amb roba de ciclista, pantalons vaquers o vestits d’executiu amb maletí. Bicicletes de ciclisme, de passeig, de muntanya, plegables i fins i tot taxis-bicicleta. Ploga, faça vent o amb un fred que pela, un munt de gent utilitza la bicicleta com a transport a la capital anglesa. Bon i curiós exemple per als valencians, no creus?


Aquesta setmana per a visitar:
http://www.lcc.org.uk/
Web de “London Cycling Campaign” (Campanya per pedalejar a Londres) on podràs sol·licitar guies gratuïtes per moure’t amb bicicleta a Londres. És l’organització de ciclistes urbans més gran del món.

http://www.ontimet.es/
Web on podràs donar un cop d’ull a les dades pluviomètriques, termomètriques i de radiació solar d’Ontinyent. Seria interessant contrastar eixes dades amb les de Londres.

Les bicicletes al treeen!!!

Fa pocs dies el Parlament Europeu es pronuncià a Estrasburg anunciant que els trens no poden negar l’entrada als passatgers que viatgen amb la seua bicicleta. El Ple del Parlament Europeu aprovà una esmena que apunta que els ferrocarrils europeus “deuran transportar la bicicleta del passatger en tots els trens, inclosos els transfronterers i els trens d’alta velocitat”.

Doncs bé, després d’aquest anunci tenim un fet anecdòtic: el passat dissabte set de març cinc amants de la bicicleta llevaren dos seients d’un Tren Regional Diesel (TRD) per reivindicar el transport de les bicicletes als trens. En tan sols 12 minuts, i sense molestar cap viatger de la línia València-Terol-Saragossa, els cicloturistes destornillaren dos seients per demostrar gràficament a RENFE que donar cabuda a les bicicletes és molt fàcil.

Aquest fet s’ha donat perquè a l’Estat Espanyol RENFE no facilita la intermodalitat de la bicicleta. La companyia ferroviària espanyola tan sols permet transportar la bicicleta com a equipatge als trens de rodalies i de mitja distància. Als TRD no està permès pujar una bicicleta normal, solament bicicletes plegables d’unes dimensions màximes de 30 cm d’ample, 66 cm d’alt i 82cm de llarg. RENFE interpreta que d’aquesta manera la bicicleta deixa de considerar-se com a tal.

Fa quatre anys que hi ha els TRD a Aragó i des d’aleshores resulta pràcticament impossible l’accés de les bicicletes al tren. Aquest fet està tancant les portes al desenvolupament del turisme sostenible perquè la línia ferroviària de València-Terol-Saragossa és la ferramenta òptima quan volem pedalejar per la Via Verda d’“Ojos Negros”. Estos dies els col·lectius ciclistes, que han reivindicat l’adaptació dels TRD des de fa molt anys, estan en peu de guerra perquè s’han adonat que RENFE no complirà la promesa que havia fet d’adaptar els TRD per al març del 2009.

La incoherència de RENFE arriba fins a límits insospitats perquè la Via Verda d’ “Ojos Negros” ha estat impulsada per la mateixa companyia ferroviària i al mateix temps impossibiliten als usuaris pujar als seus trens amb bicicleta; quin despropòsit! Els col·lectius ciclistes al·leguen que la resta de trens de mitja distància sí que disposen d’un espai per transportar les bicicletes i en canvi el TRD no. A més s’aporten dades a RENFE que demostren que els trens de la línia València-Terol-Saragossa gairebé mai no van plens. A més el fet resulta més paradoxal quan es demostra que aquesta línia, els dies festius, està sent utilitzada sobretot per senderistes i cicloturistes que van a fer la coneguda Via Verda d’“Ojos Negros” que enllaça Terol amb Sagunt.

Resulta molt xocant que els amants de la natura i la bicicleta tinguen molts problemes per poder fer la Via Verda d’“Ojos Negros” sense utilitzar el cotxe. Si vols fer una excursió i gaudir de la Via Verda més llarga d’Europa et trobes que has de disposar de dos cotxes. En primer lloc has de carregar les bicicletes al vehicle i anar al punt des d’on vols iniciar la ruta. Després de fer la Via Verda amb bicicleta has de tornar amb un altre cotxe per recollir el vehicle que havies utilitzat per desplaçar-te en un principi. Tot un embolic que té per resultat una gran despesa de temps, de benzina i de contaminació.

Per què no podem pujar les bicicletes als trens? El Parlament Europeu ja s’ha pronunciat i esperem que RENFE es pose les piles aviat adaptant les seues normatives, condicionant les estacions de ferrocarrils amb aparcaments de bicicletes vigilats i fomentant el transport sostenible junt a la intermodalitat de la bicicleta.

Aquesta setmana per a visitar:
http://www.youtube.com/watch?v=cWVfZJtMknk
A aquest enllaç visualitzaràs l’acció reivindicativa de cinc cicloturistes a un TRD per posar les bicicletes.
http://www.conbici.org/bicisaltren/
A aquesta web t’assabentaràs de les reivindicacions dels col·lectius que estimen la bicicleta i tots els arguments en els que es fonamenten per defensar la bicicleta al tren.

Salvem la valleta d'Agres!

El proper diumenge dia 1 de març hi ha plantejada una jornada reivindicativa per la Valleta d’Agres. “El centre excursionista d’Ontinyent” i el col·lectiu “Ontinyent en bici” volen recordar que el projecte de l’autovia Villena-Muro és una aberració humana que afectaria greument aquells qui estimem la natura, el senderisme i el cicloturisme.

La plataforma “Salvem la Valleta” és l’instrument dels qui ens oposem a l’autovia, per realitzar accions conjuntes. S’han recollit més de 4.700 signatures i 77 entitats s’han adherit al manifest. La nostra veu té importància i així és demostrà el passat més de desembre quan s’aconseguí l’ampliació del plaç de consulta pública. La plataforma ha demanat la impugnació de la consulta pública perquè considera que el qüestionari de Percepció Visual és clarament una consulta enganyosa. Els ciutadans tenim el dret a formular al·legacions i observacions abans que s’adopte la decisió sobre l’Estudi d’Integració que realitza l’empresa IDOM-URBEMED.

L’empresa encarregada de la realització de l’estudi de percepció visual apunta, en el seu projecte bàsic d’estudi d’impacte ambiental de l’eix transversal Villena – Muro d’Alcoi que la concepció del paisatge deu d’integrar les dimensions: perceptiva, natural, humana i temporal. Segons el que s’explica en la introducció del document un estudi d’aquest caire ha de valorar allò que es veu del paisatge, tenir en compte el conjunt dels sentits, i considerar el sòl, l’aigua, la vegetació, la flora, l’aire...

Si una persona coherent pensa en tots els factors abans esmentats, valorarà que traçar una autovia per la Valleta d’Agres és una barbaritat. És per això que la nostra força és necessària i l’hem de fer escoltar perquè aquesta autovia no ha estat una demanda dels ciutadans dels pobles per on passa. Els habitants de Villena, la Canyada, el Camp de Mirra, Beneixama, Banyeres de Mariola, Bocairent, Alfafara, Agres i Muro d’Alcoi no necessiten cap via més, aquesta autovia no respon a una necessitat real del trànsit rodat.

El manifest de la plataforma apunta que “l'autovia Villena-Muro pretén unir aquests dos punts amb una via de quatre carrils, seguint longitudinalment el curs natural del riu d’Agres. Aquest projecte és part d'un de molt més gran: connectar Madrid amb Benidorm”. Un projecte així allunyarà el turisme de qualitat que fins ara freqüentava la Valleta d’Agres pel seu valor com a reducte medi ambiental. Suposarà un impacte incalculable contra el territori perquè el Parc Natural de la Serra de Mariola i el Paisatge Protegit de la Solana del Benicadell estan connectats gràcies al riu d’Agres, corredor biològic entre els dos paratges que seria afectat de soca-rel. Farà desaparèixer definitivament la línia de tren Xàtiva-Alcoi. La Via Verda del Xixarra perdrà tot l’encant per a ciclistes i senderistes. L’estil de vida dels habitants esdevindrà truncat...

Què aportarà a les comarques centrals valencianes una autovia que unisca Villena amb Muro d’Alcoi? En què ens perjudicarà? Per saber-ho sols has de visitar la Valleta i després reflexionar sobre les paraules de Paco Tortosa: “si algun dia aneu per allí, passegeu la vostra mirada de manera assossegada i observadora, i tot el que veureu us semblarà pura harmonia visual paisatgística. Especialment, si pensem que cada vegada són menys les valls interiors valencianes que queden lliures d’infrastructures de trànsit”.

Aquesta setmana per a visitar:
http://www.autoviavillenamuro.com/
Mitjà d'expressió i coordinació de la plataforma “Salvem la Valleta”.

www.uv.es/ontinyent/centreexcursionista/Benvinguda.html
Pàgina web del “Centre excursionista d’Ontinyent”. Podràs consultar l’excursió reivindicativa per la “Valleta d’Agres”. Eixida a les 9:00h des de l'antiga estació de Bocairent el diumenge dia 1 de març.

http://www.competic.es/ontinyentenbici/
Pàgina web d’“Ontinyent en bici”. El col·lectiu s’adhereix a la jornada reivindicativa “No a l’autovia, sí a la via verda del Xixarra, per un tren digne Xàtiva-Alcoi, sí al territori”. Diumenge dia 1 de març a les 8:30 al Poliesportiu d’Ontinyent per eixir cap a Bocairent i recórrer el tram de la Via Verda fins a Agres. La tornada serà amb el tren que passa per Agres a les 15:36h.

Reunió sobre vials no motoritzats

El passat dijous cinc de gener tingué lloc la reunió per al seguiment del pla de vials no motoritzats d’Ontinyent. Aquesta comissió que es reunia periòdicament durant la legislatura anterior ha estat la primera que ha convocat l’actual govern.

A la reunió assistiren cinc representants d’“Ontinyent en bici”, un representant d’“Ecologistes en Acció” i un representant de l’associació “Eurobikers”. Per altra banda, el govern tingué una representació de pes amb el regidor d’Urbanisme i Medi Ambient al capdavant, acompanyat pel regidor de Seguretat Ciutadana. Dos tècnics de medi ambient i l’arquitecte municipal foren les persones encarregades d’explicar detalladament amb plànols els projectes que estaven contemplats a l’ordre del dia.

En els diferents punts de l’ordre del dia es tractaren els projectes que comptaran amb carrils bici, així com diferents zones habilitades per als vianants i senderistes. Grans projectes contemplaran carrils bici, com la ciutat del transport que comptarà amb un carril bici de 2 metres d’amplada que serà circular i unirà l’avinguda del tèxtil, el carrer Flassades i el desdoblament de la ronda sud. També el futur hospital tindrà connexió de carril bici. I en un futur es traçarà una xarxa circular que passarà pel pont de Sant Vicent per fer possible la connexió amb bici i a peu de forma segura.

Al llarg de la reunió es comentaren molts aspectes, fins i tot alguns fora de l’ordre del dia. Un dels aspectes aplaudits pels membres dels col·lectius presents fou la nova urbanització de Daniel Gil. Aquesta polèmica obra aportarà més espai per als vianants a costa d’algunes desenes d’aparcaments. Els col·lectius creuen que està més que justificada l’obra quan es disposen de centenars de places al pàrquing del centre comercial El Teler perquè cal donar major protagonisme al vianant i reduir l’ús i abús del vehicle a motor per la ciutat.

Per altra banda, des d’“Ontinyent en bici” es va lamentar que la recent inaugurada via Ramon i Cajal no haja pogut disposar de carril bici, així com la manca de previsió d’un carril bici en la nova urbanització de Daniel Gil.

Al llarg de les dues hores de la reunió es comentà la manca de planificació que ha tingut la ciutat d’Ontinyent al llarg de la seua història. Ontinyent té una herència de carrers estrets que dificulten i sovint impossibiliten una millor urbanització amb espai per tothom: voreres més amples, carrils bici, places per a vianants, espais oberts amb jardins amb convivència amb els vehicles...

En els precs i preguntes, els membres d’“Ontinyent en bici” li presentaren al govern el projecte “Amb bici a l’escola” perquè estudien la viabilitat d’aplicar-lo a l’escola Rafael Juan Vidal. Aquesta seria l’escola pilot i després es podria fer extensiu a altres centres de primària i secundària de la ciutat. El regidor d’Urbanisme i Medi Ambient va rebre la proposta amb els braços oberts. Tal com en el mes de desembre es comprometé l’alcaldessa, els tècnics de medi ambient estudiaran el projecte i en breu es coordinaran amb el responsable del centre.

En aquesta secció, “la bici, bon vici” ja havem parlat del projecte estatal de la coordinadora “Con bici”. Aquest projecte pretén que els xiquets i xiquetes vagen a l’escola de forma segura a peu i amb bici. Per començar a aplicar aquesta iniciativa cal la col·laboració del govern municipal per tal de donar a conèixer la campanya als mitjans de comunicació, realitzar tallers d’educació vial, instal·lar aparcaments de bicicletes a l’escola i crear camins escolars segurs, colze a colze amb la policia local.

Finalment apuntar que des d’“Ontinyent en bici agraïm la convocatòria de la comissió i animem al govern perquè tinga continuïtat amb aquesta. També demanem que es treballe per aplicar els projectes presentats amb el caire previst que té en compte el “Traffic Calm”: pacificar el trànsit per a la convivència, en una mateixa via, de vianants, ciclistes i vehicles a motor.

Sovint ens trobem que més del 80% del carrer està destinat únicament al cotxe. Per què no comencem a parlar del carril cotxe?

La bicicleta pública a Ontinyent

Catarroja té 27.000 habitants i Dénia 42.000. Aquestes ciutats valencianes compten amb bicicletes públiques finançades per un pla d’acció del 2005-2006. Xàtiva compta amb 30.000 habitants, Ontinyent en té més de 41.000 i Alcoi quasi 70.000. Podrien ser ciutats que disposaren del servei de bicicleta pública? Clar que sí! Així que socarrats, ontinyentins i alcoians haurem de lluitar per a tenir bicicletes públiques a les nostres ciutats!
En el passat article vàrem parlar sobre la bicicleta pública: sistema de lloguer o préstec gratuït de bicicletes en els nuclis urbans. Aquest servei es pot implantar en qualsevol municipi perquè hi ha diferents sistemes que ho faciliten així com subvencions europees, estatals i autonòmiques que ho financen. Tot seguit analitzarem les variables que caldria tenir en compte per fer el supòsit de quin sistema seria l’òptim per a la nostra ciutat.

En primer lloc hauríem de considerar els passos previs a l’aplicació pràctica del projecte. Caldria dibuixar un bon teixit de carrils bici, planificar el trànsit amb carrils 30, zones de prioritat invertida i una ordenança local de circulació. Per a tot això caldran recursos humans, econòmics i un bon marc polític per tal de promoure la bicicleta i motivar la participació ciutadana. L’èxit d’aquest projecte també té a veure amb l’existència d’un pla director per a la utilització de vehicles no motoritzats i a Ontinyent estem d’enhorabona perquè ja en tenim un.

També en els passos previs caldria cercar la coordinació dels diferents sectors socials: polítics i tècnics, empreses de lloguer i comerciants, empresaris, mitjans de comunicació, associacions, plataformes i ONG’s.

En segon lloc i per a escollir quin sistema apliquem haurem de tenir en compte el tamany de la ciutat, el nombre de ciutadans i de visitants que reb. Hem de saber que a les ciutats menors de 200.000 habitants és més eficient implantar un servei manual perquè l’automàtic resulta massa car. Així doncs a Ontinyent el millor seria un servei manual. Les bicicletes estarien a llocs físics com les biblioteques, l’ajuntament, l’estació de trens, la universitat, el poliesportiu... I per tal de no generar més costos el personal funcionari realitzaria el préstec de les bicicletes. S’escomençaria a aplicar en els barris més cèntrics i densos de població i per salvar les zones més abruptes podríem disposar també, d’una flota de bicicletes elèctriques.

En tercer lloc hauríem de tenir en compte la seguretat dels ciclistes urbans. Haurem d’aconseguir que els usuaris de la bicicleta estiguen i es senten segurs. Les campanyes de sensibilització cap a l’ús de la bicicleta i el foment del civisme entre els usuaris de l’espai públic serà fonamental. Ho aconseguirem a partir de l’organització d’events temàtics, disseny de material de promoció, activitats als centres docents, educació vial...

En darrer lloc serà molt positiu que la implantació i foment de la bicicleta pública s’acompanye de mesures restrictives per al cotxe com la zona verda d’aparcament de Barcelona, el peatge per accedir al centre de la ciutat com a Londres o premiar als usuaris de la bicicleta amb una baixada dels impostos com ja es fa a molts països europeus.

Hauríem d’animar als nostres polítics i tècnics perquè apliquen la bicicleta pública a les nostres ciutats en primer lloc perquè aporta molts beneficis i en segon lloc perquè ja ens estem quedant a la cua.

Aquesta setmana per a visitar:
http://www.bicing.com/ / http://www.sevici.es/ / http://www.oxigena.eu/ Pàgines web on podem conèixer els sistemes de bicicleta pública de Barcelona, Sevilla i Dénia respectivament.

La bicicleta pública

La bicicleta pública
Hui parlarem d’un servei que tal volta el trobem cridaner i fins i tot pioner però ens adonarem que fa molts anys que està implantat a diferents països europeus. Ens referim a la bicicleta pública: sistema de lloguer o préstec gratuït de bicicletes en els nuclis urbans. Aquest sistema es diferencia dels serveis tradicionals de lloguer de bicicletes perquè promou un servei de mobilitat pràctic, ràpid i pensat per a l’ús quotidià.

Aquesta iniciativa té molts avantatges: optimitza l’espai , constitueix una nova opció de transport ràpid, flexible i pràctic en la ciutat. El cost és menor al d’altres transports públics i a més enforteix la identitat local i crea llocs de treball (que en temps de crisi és molt important).

Saps quina fou la primera iniciativa de bicicleta pública? Podem dir que la primera fase del sistema de bicicletes públiques fou el servei que començà fa 30 anys a la ciutat d’Amsterdam. Amb l’objectiu de crear una ciutat més habitable, la capital holandesa dugué endavant un sistema obert de préstec de bicicletes. El sistema tenia una filosofia molt idealista perquè podies agafar i deixar les bicicletes de forma lliure al carrer.

Fixarem la segona fase de la bicicleta pública en el 1995 quan a Copenhague es dugué endavant un sistema de préstec a gran escala anomenat Bycyklen. A la capital danesa encara funciona aquest sistema inserint una moneda que recuperes quan tornes la bicicleta, igual que un carro a un supermercat.

La tercera fase s’inicia l’any 2001 quan nombroses ciutats europees implanten sistemes de bici pública. Actualment està començant la darrera generació amb les targetes amb xip. Aquestes targetes es poden usar per a diferents gestions i pagaments en la ciutat i també per al lloguer de les bicicletes.

Cal apuntar també que hi ha diferents sistemes de préstec. Tres són els sistemes dels que parlarem. Un dels sistemes són els parcs comunitaris de bicicletes. Aquests tenen punts-bici on sols la comunitat adscrita pot recollir deixar les bicicletes. Un segon sistema és el sistema d’atenció personal o manual. Un treballador/a és qui et presta o et recull la bicicleta. I un tercer sistema és l’automàtic, el que utilitzen les grans ciutats. Aquest sistema és més flexible perquè no cal personal per al préstec de bicis. Funciona amb targetes intel·ligents que identifiquen a l’usuari o per mitjà d’un missatge de text de mòbil. En el darrer sistema podem funcionar les 24 hores del dia i a més s’estalvia molt en personal encara que instal·lar la infrastructura té costos majors.

Som europeus? Tenim bicicleta pública? Sí, Vitòria fou la ciutat pionera a Espanya i començà l’any 2000 amb el projecte de les bicicletes públiques. Tot seguit fou la ciutat catalana de Castellbisbal al 2002 i Córdoba al 2003. Hui ja hi ha desenes de ciutats espanyoles que comptem amb un sistema de préstec de bicicletes el qual està consolidant-se com un sistema de transport alternatiu. Sevilla amb 1.500 i Barcelona amb 6.000 unitats i quasi 400 punts de recollida són les ciutats que tenen una major flota de bicicletes.

Creus que seria possible dur endavant un sistema de bicicleta pública a Ontinyent? Guaita perquè en el proper article de la bici, bon vici ho analitzarem!

Per a visitar:
Guía metodológica para la implantación de sistemas de bicicleta pública (2007). Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. Instituto para la diversificación y ahorro de la energía. Madrid.
Podràs trobar-la a la pàgina web: http://www.idae.es/