La bicicleta pública
Hui parlarem d’un servei que tal volta el trobem cridaner i fins i tot pioner però ens adonarem que fa molts anys que està implantat a diferents països europeus. Ens referim a la bicicleta pública: sistema de lloguer o préstec gratuït de bicicletes en els nuclis urbans. Aquest sistema es diferencia dels serveis tradicionals de lloguer de bicicletes perquè promou un servei de mobilitat pràctic, ràpid i pensat per a l’ús quotidià.
Aquesta iniciativa té molts avantatges: optimitza l’espai , constitueix una nova opció de transport ràpid, flexible i pràctic en la ciutat. El cost és menor al d’altres transports públics i a més enforteix la identitat local i crea llocs de treball (que en temps de crisi és molt important).
Saps quina fou la primera iniciativa de bicicleta pública? Podem dir que la primera fase del sistema de bicicletes públiques fou el servei que començà fa 30 anys a la ciutat d’Amsterdam. Amb l’objectiu de crear una ciutat més habitable, la capital holandesa dugué endavant un sistema obert de préstec de bicicletes. El sistema tenia una filosofia molt idealista perquè podies agafar i deixar les bicicletes de forma lliure al carrer.
Fixarem la segona fase de la bicicleta pública en el 1995 quan a Copenhague es dugué endavant un sistema de préstec a gran escala anomenat Bycyklen. A la capital danesa encara funciona aquest sistema inserint una moneda que recuperes quan tornes la bicicleta, igual que un carro a un supermercat.
La tercera fase s’inicia l’any 2001 quan nombroses ciutats europees implanten sistemes de bici pública. Actualment està començant la darrera generació amb les targetes amb xip. Aquestes targetes es poden usar per a diferents gestions i pagaments en la ciutat i també per al lloguer de les bicicletes.
Cal apuntar també que hi ha diferents sistemes de préstec. Tres són els sistemes dels que parlarem. Un dels sistemes són els parcs comunitaris de bicicletes. Aquests tenen punts-bici on sols la comunitat adscrita pot recollir deixar les bicicletes. Un segon sistema és el sistema d’atenció personal o manual. Un treballador/a és qui et presta o et recull la bicicleta. I un tercer sistema és l’automàtic, el que utilitzen les grans ciutats. Aquest sistema és més flexible perquè no cal personal per al préstec de bicis. Funciona amb targetes intel·ligents que identifiquen a l’usuari o per mitjà d’un missatge de text de mòbil. En el darrer sistema podem funcionar les 24 hores del dia i a més s’estalvia molt en personal encara que instal·lar la infrastructura té costos majors.
Som europeus? Tenim bicicleta pública? Sí, Vitòria fou la ciutat pionera a Espanya i començà l’any 2000 amb el projecte de les bicicletes públiques. Tot seguit fou la ciutat catalana de Castellbisbal al 2002 i Córdoba al 2003. Hui ja hi ha desenes de ciutats espanyoles que comptem amb un sistema de préstec de bicicletes el qual està consolidant-se com un sistema de transport alternatiu. Sevilla amb 1.500 i Barcelona amb 6.000 unitats i quasi 400 punts de recollida són les ciutats que tenen una major flota de bicicletes.
Creus que seria possible dur endavant un sistema de bicicleta pública a Ontinyent? Guaita perquè en el proper article de la bici, bon vici ho analitzarem!
Per a visitar:
Guía metodológica para la implantación de sistemas de bicicleta pública (2007). Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. Instituto para la diversificación y ahorro de la energía. Madrid.
Podràs trobar-la a la pàgina web: http://www.idae.es/
Hui parlarem d’un servei que tal volta el trobem cridaner i fins i tot pioner però ens adonarem que fa molts anys que està implantat a diferents països europeus. Ens referim a la bicicleta pública: sistema de lloguer o préstec gratuït de bicicletes en els nuclis urbans. Aquest sistema es diferencia dels serveis tradicionals de lloguer de bicicletes perquè promou un servei de mobilitat pràctic, ràpid i pensat per a l’ús quotidià.
Aquesta iniciativa té molts avantatges: optimitza l’espai , constitueix una nova opció de transport ràpid, flexible i pràctic en la ciutat. El cost és menor al d’altres transports públics i a més enforteix la identitat local i crea llocs de treball (que en temps de crisi és molt important).
Saps quina fou la primera iniciativa de bicicleta pública? Podem dir que la primera fase del sistema de bicicletes públiques fou el servei que començà fa 30 anys a la ciutat d’Amsterdam. Amb l’objectiu de crear una ciutat més habitable, la capital holandesa dugué endavant un sistema obert de préstec de bicicletes. El sistema tenia una filosofia molt idealista perquè podies agafar i deixar les bicicletes de forma lliure al carrer.
Fixarem la segona fase de la bicicleta pública en el 1995 quan a Copenhague es dugué endavant un sistema de préstec a gran escala anomenat Bycyklen. A la capital danesa encara funciona aquest sistema inserint una moneda que recuperes quan tornes la bicicleta, igual que un carro a un supermercat.
La tercera fase s’inicia l’any 2001 quan nombroses ciutats europees implanten sistemes de bici pública. Actualment està començant la darrera generació amb les targetes amb xip. Aquestes targetes es poden usar per a diferents gestions i pagaments en la ciutat i també per al lloguer de les bicicletes.
Cal apuntar també que hi ha diferents sistemes de préstec. Tres són els sistemes dels que parlarem. Un dels sistemes són els parcs comunitaris de bicicletes. Aquests tenen punts-bici on sols la comunitat adscrita pot recollir deixar les bicicletes. Un segon sistema és el sistema d’atenció personal o manual. Un treballador/a és qui et presta o et recull la bicicleta. I un tercer sistema és l’automàtic, el que utilitzen les grans ciutats. Aquest sistema és més flexible perquè no cal personal per al préstec de bicis. Funciona amb targetes intel·ligents que identifiquen a l’usuari o per mitjà d’un missatge de text de mòbil. En el darrer sistema podem funcionar les 24 hores del dia i a més s’estalvia molt en personal encara que instal·lar la infrastructura té costos majors.
Som europeus? Tenim bicicleta pública? Sí, Vitòria fou la ciutat pionera a Espanya i començà l’any 2000 amb el projecte de les bicicletes públiques. Tot seguit fou la ciutat catalana de Castellbisbal al 2002 i Córdoba al 2003. Hui ja hi ha desenes de ciutats espanyoles que comptem amb un sistema de préstec de bicicletes el qual està consolidant-se com un sistema de transport alternatiu. Sevilla amb 1.500 i Barcelona amb 6.000 unitats i quasi 400 punts de recollida són les ciutats que tenen una major flota de bicicletes.
Creus que seria possible dur endavant un sistema de bicicleta pública a Ontinyent? Guaita perquè en el proper article de la bici, bon vici ho analitzarem!
Per a visitar:
Guía metodológica para la implantación de sistemas de bicicleta pública (2007). Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. Instituto para la diversificación y ahorro de la energía. Madrid.
Podràs trobar-la a la pàgina web: http://www.idae.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada