Catarroja té 27.000 habitants i Dénia 42.000. Aquestes ciutats valencianes compten amb bicicletes públiques finançades per un pla d’acció del 2005-2006. Xàtiva compta amb 30.000 habitants, Ontinyent en té més de 41.000 i Alcoi quasi 70.000. Podrien ser ciutats que disposaren del servei de bicicleta pública? Clar que sí! Així que socarrats, ontinyentins i alcoians haurem de lluitar per a tenir bicicletes públiques a les nostres ciutats!
En el passat article vàrem parlar sobre la bicicleta pública: sistema de lloguer o préstec gratuït de bicicletes en els nuclis urbans. Aquest servei es pot implantar en qualsevol municipi perquè hi ha diferents sistemes que ho faciliten així com subvencions europees, estatals i autonòmiques que ho financen. Tot seguit analitzarem les variables que caldria tenir en compte per fer el supòsit de quin sistema seria l’òptim per a la nostra ciutat.
En primer lloc hauríem de considerar els passos previs a l’aplicació pràctica del projecte. Caldria dibuixar un bon teixit de carrils bici, planificar el trànsit amb carrils 30, zones de prioritat invertida i una ordenança local de circulació. Per a tot això caldran recursos humans, econòmics i un bon marc polític per tal de promoure la bicicleta i motivar la participació ciutadana. L’èxit d’aquest projecte també té a veure amb l’existència d’un pla director per a la utilització de vehicles no motoritzats i a Ontinyent estem d’enhorabona perquè ja en tenim un.
També en els passos previs caldria cercar la coordinació dels diferents sectors socials: polítics i tècnics, empreses de lloguer i comerciants, empresaris, mitjans de comunicació, associacions, plataformes i ONG’s.
En segon lloc i per a escollir quin sistema apliquem haurem de tenir en compte el tamany de la ciutat, el nombre de ciutadans i de visitants que reb. Hem de saber que a les ciutats menors de 200.000 habitants és més eficient implantar un servei manual perquè l’automàtic resulta massa car. Així doncs a Ontinyent el millor seria un servei manual. Les bicicletes estarien a llocs físics com les biblioteques, l’ajuntament, l’estació de trens, la universitat, el poliesportiu... I per tal de no generar més costos el personal funcionari realitzaria el préstec de les bicicletes. S’escomençaria a aplicar en els barris més cèntrics i densos de població i per salvar les zones més abruptes podríem disposar també, d’una flota de bicicletes elèctriques.
En tercer lloc hauríem de tenir en compte la seguretat dels ciclistes urbans. Haurem d’aconseguir que els usuaris de la bicicleta estiguen i es senten segurs. Les campanyes de sensibilització cap a l’ús de la bicicleta i el foment del civisme entre els usuaris de l’espai públic serà fonamental. Ho aconseguirem a partir de l’organització d’events temàtics, disseny de material de promoció, activitats als centres docents, educació vial...
En darrer lloc serà molt positiu que la implantació i foment de la bicicleta pública s’acompanye de mesures restrictives per al cotxe com la zona verda d’aparcament de Barcelona, el peatge per accedir al centre de la ciutat com a Londres o premiar als usuaris de la bicicleta amb una baixada dels impostos com ja es fa a molts països europeus.
Hauríem d’animar als nostres polítics i tècnics perquè apliquen la bicicleta pública a les nostres ciutats en primer lloc perquè aporta molts beneficis i en segon lloc perquè ja ens estem quedant a la cua.
Aquesta setmana per a visitar:
http://www.bicing.com/ / http://www.sevici.es/ / http://www.oxigena.eu/ Pàgines web on podem conèixer els sistemes de bicicleta pública de Barcelona, Sevilla i Dénia respectivament.
En el passat article vàrem parlar sobre la bicicleta pública: sistema de lloguer o préstec gratuït de bicicletes en els nuclis urbans. Aquest servei es pot implantar en qualsevol municipi perquè hi ha diferents sistemes que ho faciliten així com subvencions europees, estatals i autonòmiques que ho financen. Tot seguit analitzarem les variables que caldria tenir en compte per fer el supòsit de quin sistema seria l’òptim per a la nostra ciutat.
En primer lloc hauríem de considerar els passos previs a l’aplicació pràctica del projecte. Caldria dibuixar un bon teixit de carrils bici, planificar el trànsit amb carrils 30, zones de prioritat invertida i una ordenança local de circulació. Per a tot això caldran recursos humans, econòmics i un bon marc polític per tal de promoure la bicicleta i motivar la participació ciutadana. L’èxit d’aquest projecte també té a veure amb l’existència d’un pla director per a la utilització de vehicles no motoritzats i a Ontinyent estem d’enhorabona perquè ja en tenim un.
També en els passos previs caldria cercar la coordinació dels diferents sectors socials: polítics i tècnics, empreses de lloguer i comerciants, empresaris, mitjans de comunicació, associacions, plataformes i ONG’s.
En segon lloc i per a escollir quin sistema apliquem haurem de tenir en compte el tamany de la ciutat, el nombre de ciutadans i de visitants que reb. Hem de saber que a les ciutats menors de 200.000 habitants és més eficient implantar un servei manual perquè l’automàtic resulta massa car. Així doncs a Ontinyent el millor seria un servei manual. Les bicicletes estarien a llocs físics com les biblioteques, l’ajuntament, l’estació de trens, la universitat, el poliesportiu... I per tal de no generar més costos el personal funcionari realitzaria el préstec de les bicicletes. S’escomençaria a aplicar en els barris més cèntrics i densos de població i per salvar les zones més abruptes podríem disposar també, d’una flota de bicicletes elèctriques.
En tercer lloc hauríem de tenir en compte la seguretat dels ciclistes urbans. Haurem d’aconseguir que els usuaris de la bicicleta estiguen i es senten segurs. Les campanyes de sensibilització cap a l’ús de la bicicleta i el foment del civisme entre els usuaris de l’espai públic serà fonamental. Ho aconseguirem a partir de l’organització d’events temàtics, disseny de material de promoció, activitats als centres docents, educació vial...
En darrer lloc serà molt positiu que la implantació i foment de la bicicleta pública s’acompanye de mesures restrictives per al cotxe com la zona verda d’aparcament de Barcelona, el peatge per accedir al centre de la ciutat com a Londres o premiar als usuaris de la bicicleta amb una baixada dels impostos com ja es fa a molts països europeus.
Hauríem d’animar als nostres polítics i tècnics perquè apliquen la bicicleta pública a les nostres ciutats en primer lloc perquè aporta molts beneficis i en segon lloc perquè ja ens estem quedant a la cua.
Aquesta setmana per a visitar:
http://www.bicing.com/ / http://www.sevici.es/ / http://www.oxigena.eu/ Pàgines web on podem conèixer els sistemes de bicicleta pública de Barcelona, Sevilla i Dénia respectivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada