Mira, un alemany!

Fa uns dies quan anava pedalejant cap al treball, un dels obrers encarregats de la rehabilitació del palau de la Vila en veurem passar exclamà: “Mira, un alemany!”. Atònit i sense paraula vaig seguir sobre la bicicleta cap a l’escola i amb prudència vaig començar a analitzar aquella curiosa frase.

De bones a primeres vaig pensar que tal volta l’obrer em coneixia i volia dirigir-se a mi pel meu cognom, “Mira”, per presentar-me el seu company “Alemany”. Vaig arribar a eixa primera conclusió perquè Mira sóc, resulta evident, però d’alemany em sembla que no tinc res (o potser siga a la inversa, cosa que dubte, perquè tinc molt en comú amb mon pare i ell és valencià, nascut a Ontinyent, que d’això sí que n’estic ben segur!).

Aquella frase se’m quedà fixada a la memòria i també la cara d’aquell home. Però per més que intentava fer connexions, jo aquella persona no la coneixia i, fins i tot, m’atrevia a pensar que mai abans l’havia vista. Per tant no crec que ell em conegués a mi. O pot ser sí! Ja està, serà un lector incondicional del Crònica i acèrrim a la secció “La bici, bon vici” i eixa és la raó per la que es dirigia a mi i jo no el coneixia.

Al cap d’un instant vaig pensar que això era un desgavell. Com anava a conèixer-me aquella persona? I es més, com anava a intentar presentar-me un company si jo anava pedalejant? Per què aquell bon home em diria alemany? Tinc el pèl ros i la pell blanca però aquell matí anava tapat de peus a orelles, amb casc al cap i amb ulleres de sol de les grans. Així que per eixe costat resulta difícil que l’obrer endevinés la meua procedència. A més, no vaig dir-li ni el bon dia, pel que tampoc per la llengua podria haver-ho encertat.

Vaig descartar que l’obrer em conegués, així com també que fos un lector de la secció que elabore, pel que ja em restaven menys opcions. Una altra idea fou que tal volta l’obrer, per amenitzar la llarga jornada, jugava amb els companys a endevinar les nacionalitats dels vianants. No sé que passà per la ment d’aquell agosarat ciutadà per interpretar la meua nacionalitat i per més que en pensava no podia imaginar els indicis que l’havien dut a endevinar la meua procedència germànica.

Tal volta l’obrer coneixia les següents afirmacions:

- Alemanya, motor econòmic europeu, es va plantejar augmentar entre el 2002 i el 2012 els desplaçaments de la bicicleta amb el pla nacional per promoure la utilització de la bicicleta.

- A nombroses ciutats europees 1 de cada 3 desplaçaments urbans es fa amb bicicleta. Més del 30% dels viatges en cotxe a Europa cobreix una distància inferior a 3km i el 50% és inferior als 5km. Aquestes distàncies poden fer-se amb bicicleta en uns 15 o 20 minuts. D’aquesta forma s’eviten els efectes negatius per al medi ambient i es duu a terme la quantitat d’activitat física recomanable.

- Els alemanys estan més conscienciats amb l’ús del cotxe. Ja fa molts anys que disposen de l’autocar com a bé massiu i han madurat que cal ser més conscients de l’ús i abús dels vehicles a motor. Aquest plantejament no significa un no rotund al cotxe però sí un ús més racional.

- Moltes famílies alemanyes disposen de BMW i MERCEDES però els ciutadans prefereixen utilitzar la bicicleta per als desplaçaments curts de ciutat.

- A Alemanya els temps de pensar que anar amb bici és avorrit i de baix nivell social ja han passat a la història, més bé al contrari està de moda moure’s en bicicleta, desplaçar-te pedalejant significa tenir un estil de vida modern.

Jo també sóc valencià, m’ajudes a no sentir-me aliè a la meua pròpia terra?

Aquesta setmana per a visitar:
http://albertquinones.blogspot.com/
Blog d’Albert Quiñones, il·lustrador ontinyentí que acompanya amb dibuixos la secció “la bici, bon vici”.